Teoria literària explícita i implícita.

Depenent de quan s’elabora una teoria literària, podem trobar dos tipus de teories respecte a l’obra d’art verbal: la teoria explícita i la teoria implícita. La explícita o la que anomenem també a priori, és la que realitzem abans de la creació d’un text literari i de manera oposada, la teoria literària implícita o a posteriori, és la que fem a partir d’un text ja acabat.
És molt complicat diferenciar ambdues teories, per això, hem de comparar dos textos molt significatius de teoria literària explícita i de teoria literària implícita. Per arribar a comprendre més profundament aquestes teories extraurem cinc preceptes a tindre en compte d’aquests textos.
Una gran obra de teoria literària …ver más…

Ara parlarem d’una gran obra de teoria literària a posteriori com és Filosofia de la composició d’Edgar Allan Poe. Aquesta obra està oposada totalment a la que hem vist abans, ara, l’autor realitza aquest treball partint de l’obra El corb. Podem observar dins d’aquesta obra com Poe va contant els passos que va seguir per a realitzar-la i que s’haurien d’aplicar en la creació de futures obres literàries.
A continuació, assenyalarem alguns preceptes a tindre en compte:
1. S’ha de tindre originalitat. Mai s’ha d’escriure alguna cosa que ja existia, pot ser, de vegades els autors desconeixen altres obres i per aquesta raó poden tindre una manca d’originalitat important. Poe diu que per a ser un bon escriptor, s’ha de ser un bon lector i això et farà ser original i innovador en les teues obres.

2. S’ha de tindre en compte l’extensió de l’obra. Hem de saber si volem fer una obra curta per a que el lector puga llegir aquesta obra en una sola sessió o hem de fer-la més extensa si volem que siga en més sessions, però si la fem més llarga hem de controlar les pauses dins del text ja que el lector necessita fer descansos, si no fem això, probablement el lector tallarà per on vulga.

3. S’ha de tindre gust per l’estètica. S’ha de remarcar molt els sentiments i la passió que ens evoca la contemplació i descripció d’allò que és bell. Poe recomana per a fer això, el to melancòlic ja que provoca