ROIG, Montserrat (1977/1992), El temps de les cireres, Barcelona, Edicions 62. Primera part: Gorgs 1 La Natàlia va arribar a l'aeroport de Barcelona i es va sentir ja a casa. La ciutat havia canviat, en els dotze anys que era fora. Als trenta-sis anys, Natàlia Miralpeix havia decidit tornar a la seua ciutat d'origen des de Bath, a Anglaterra. Feia poc que havia tallat amb en Jimmy, que ara era amb la Jenny, a qui ella havia conegut en el sopar de comiat que havien celebrat. Abans de la tornada va saber que havien executat en Puig Antich, precisament ara que ella tornava de l'exili voluntari que l'havia duta a París i Londres (també per Roma, on havia estat amb Sergio, però no comptava aquesta ciutat: no havia treballat i havia estat …ver más…

Ella se'n va enamorar bojament: tenia el mateix caràcter que son pare. I ell també va estimar-la per moltes coses, entre elles pel pare que tenia (i li ho deia). Li va posar, però, una condició: deixar la dansa. I ella va acceptar, a pesar que son pare no ho volia. I ara era una dona entregada a la seua casa i a la seua família: dirigia el servei domèstic, es desvivia pel fill i pel marit... i de tant en tant assajava algun dels passos de ballet i pensava “Ets tonta, nena”. 5 Tenia sempre els nervis a flor de pell i plorava per no-res. La seua àvia Ramona deia que era per la por que havia passat sa mare, embarassada, en anar a veure si havien matat el marit en un bombardeig. Ella no volia tenir filles, deia que eren bledes. I la Sílvia la primera paraula que va dir va ser “por”. També recordava la seua boda, i els regals i l'aixovar... I ara pensava que no podia anar al gimnàs i al massatgista, que tenia molta feina, que venia la Natàlia! 6 Lluís Miralpeix era un triomfador. Dirigia un gabinet amb vint persones al seu càrrec. Guanyava diners, molts diners, i viatjava arreu de Catalunya per treure noves idees. Odiava la moda importada dels xalets suïssos. A més de la feina, entregava el seu temps als cotxes, ben ràpids, que el tornaven un nen. També li agradava el cinema, i quan podia anava a França. I per suposat, tenia diverses amants alhora. Ara bé, una cosa li mancà a Lluís: el reconeixement de sa mare, que no l'havia estimat mai i que no