NARRATIVA BREU

Recull de relats per treballar la narrativa catalana des de la postguerra als nostres dies.
DEPARTAMENT DE VALENCIÀ. IES JOANOT MARTORELL. VALÈNCIA

ÍNDEX Salvador Espriu
Tereseta-que-baixava-les-escales ( Narracions. Barcelona: Edicions 62, 1974)

Pere Calders
Els catalans pel món ( Cròniques de la veritat oculta, 1955) El testament de la «hiena» (Invasió subtil i altres contes, 1978) L'arbre domèstic (Els millors contes de Pere Calders. Barcelona) Invasió subtil (Invasió subtil i altres contes, 1955) Fet d'armes (Cròniques de la veritat oculta, 1955) Raspall (Cròniques de la veritat oculta, 1955)

Mercè Rodoreda
El gelat rosa (Vint-i-dos contes, 1958) Tarda al cinema (Vint-i-dos contes, 1958) El riu i la …ver más…

La Teresa para, au, correm. No s'hi val, que ella filustra, Teresa, filla, ja t'ho he dit, t'has de posar d'esquena a nosaltres, mirant cap a Santa Maria. Si ho fas, no necessito que acluquis els ulls, però no t'has de bellugar gens, fins que cridem. Vejam, que no m'heu entès? Pel carrer de la Torre sí, tornem-hi. Pel rial no, que la sorra entrebanca. Demanes que comptem de nou? Hem comptat abans, Teresa. No t'hi conformes? Com perdem el temps! Es farà fosc, amorraran les barques, i no haurem començat a jugar. Que la "Panxita" us torna de Jamaica? Qualsevol diria! El pare va anar més lluny, a Rússia i tot. Va venir amb un abric de pells i quedava tan pelut, que semblava un ós. Quan va entrar a donar les gràcies d'arribada, fra Josep d'Alpens, que era a la trona, el va saludar, de per riure, com si fos el dimoni, el pare ho conta sempre. Au, juguem o no juguem? Sembla que la vostra sigui l'única fragata que hi hagi al món. Ai, filla, que ets tossuda! Comptem, i a qui toqui, que no protesti. Macarró, macarró, xambà, xiribí, xiribí, mancà. Tu, altra vegada. Tereseta, fort. Escampem-nos. Ranqueges, Bareu? Espereu-vos, nois, que el Bareu ranqueja. Se li fan condicions o vigila el marro? Bé, que ajudi a vigilar-lo. No et queixis, Tereseta, que no pares sola. Au, a la fi. Ei, d'esquena! Si el Bareu, coix o no, fa de porter, ens serà gairebé impossible d'atansar-nos a la rectoria. Qui xiscla "fet"? No, Teresa, no, nosaltres no ens havíem encara amagat. No baixis