TEMA 7- L’ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA
(1875-1898)
1- El sistema polític de la restauració
En la història contemporània d’Espanya, es coneix amb el nom de Restauració el període comprès entre el 1875 i el 1931. Aquesta etapa se sol dividir en dues fases, separades per l’any 1898, data de la pèrdua de les últimes colònies. La Restauració es va caracteritzar per la transigència política i la intransigència social.
Però sota aquest superfície d’equilibri polític, basada en eleccions fraudulentes, s’anaven formant ja els fenòmens que havien d’aparèixer amb força en la segona fase de la Restauració (1898-1931): l’ascens dels nacionalismes perifèrics català i basc, l’emergència política i social de les organitzacions obreres i el …ver más…

La seva missió era exclusivament la defensa de la seguretat i la independència del país.
D’aquesta manera, el torn pacífic va eliminar del panorama polític els continus pronunciaments militars i el protagonisme de l’exèrcit en la vida política espanyola.

La fi dels conflictes bèl·lics : fi 3 guerra carlina i conflicte de Cuba
Al llarg de 1875 van ser vençuts a totes les places. Al País Basc i a Navarra van continuar uns quants mesos mes. Es va abolir el règim foral. Aquest va ser substituït per un sistema de concerts econòmics (1878).
La fi de la guerra Carlina va permetre l’enviament de tropes a Cuba. Pau de Zanjon
(1878) en la qual es va abolir l’esclavitud, es van produir reformes polítiques i administratives. mapa: la tercera guerra carlina i text: l’abolició dels furs bascos

2- La vida política i l’alternança en el poder
El bon funcionament del sistema de Cànoves suposa un perillós immobilisme polític ja que el dualisme conservadors-liberals no es res més que la successió en el poder de dos partits nascuts d'una mateixa classe política.
Cànoves va liderar el Partit Conservador, format per personatges procedents de l'antic
Partit Moderat, de la Unió Liberal i d' un sector del Partit Progressista. També va tenir ben aviat l'adhesió de l'episcopat i de bona part del catolicisme no integrista.
Pràxedes Mateo Sagasta, per la seva banda, va liderar el Partit Liberal, format per persones procedents