Pàg. 246-Text 2
1) Què significa el text en relació a la manera habitual de reflexionar sobre qüestions morals?
2) En quin sentit aquest text capgira els plantejaments hegelians?
3) Què penses de la idea que la raó i la moralitat puguin ser simplement estratègies que utilitza la vida per tirar endavant?

Pàg. 248-Text 5
1) Quin paper té la intel•ligència en les persones “febles” i “nobles”, respectivament?

Pàg. 259-Preparem les PAU
1) Explica les idees principal del text
2) Fes un esquema a doble columna de les característiques pròpies de l’home racional i de l’home intuïtiu
3) Relaciona els conceptes d’home racional i d’home intuïtiu amb els dos conceptes de moral que distingeix Nietzsche
4) De les dues tipologies humanes …ver más…

Per a aquest autor, la història d’Occident ha estat la d’una decadència, en comptes del progrés que molts proclamen. Aquesta decadència és la progressiva desvitalització de la vida en el seu sentit més biològic d’impuls cec, polimòrfic, diferenciador. El que al nostre autor li sembla més pervers és com hem estat capaços d’enganyar-nos, transformant, gràcies a la força del sentiment amarg d’impotència que és el ressentiment, allò que era bo, propi dels poderosos (aquells actius, que s'imposen...), en dolent, i allò que era dolent, propi de dèbils (els reactius, els oprimits, els impotents...), en bo; és a dir, tot invertint els valors.
Els temes del pensament nietzschià són la mort de Déu, la transvaloració, el superhome, l’etern retorn i la voluntat de poder. Es tracta d’una filosofia radical (que va a l’arrel). Reconegudes la mort Déu i la seva ombra (els valors) pensa aquest autor com es podria viure més enllà del bé i del mal. Per això anuncia el superhome, aquell capaç de viure-hi, i de donar valor a cada instant de manera que pogués desitjar que fos etern (l’etern retorn). El superhome és aquell completament lliure, que no vol sinó la seva voluntat, és a dir, que té voluntat de poder,
La Genealogia de la moral és l’obra on Nietzsche vol explicar sistemàticament com els valors morals aparentment més purs han sorgit de la impotència i del ressentiment, de la manca de força vital. Per procedir a aquesta transformació ha calgut