TEXTOS DE DESCARTES!

!
SELE JUNY - 2013 (S4 - OPCIÓ B)!
!

Ara que sé que totes les coses que concebo clarament i distintament Déu pot fer que siguin tal com jo les concebo, és suficient poder concebre una cosa sense una altra de manera clara i distinta per a tenir la certesa que l’una és diferent de l’altra, perquè, si més no per mitjà de l’omnipotència divina, es podria donar una cosa sense l’altra […]. Per tant, a partir del fet que sé que existeixo i que m’adono que l’única cosa que pertany a la meva naturalesa és que sóc una cosa que pensa, concloc amb certeza que la meva essència rau solament en això: que sóc una cosa que pensa o una substància que no té per essència o naturalesa res més que pensar. I bé pot ser que jo …ver más…

a) «extensió»!
b) «quimeres»!

!

3. Expliqueu per què René Descartes diu: «[…] hi ha un ésser enganyador summament poderós i astut que ha posat tot el seu enginy a tenir-me constantment enganyat. No hi ha dubte, doncs, que, si m’enganya, és que existeixo.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)!

!

4. Compareu la concepció de Descartes sobre quina és la fonamentació del coneixement amb la concepció sobre aquesta mateixa qüesti. d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.! !

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «No hi ha cap proposició de la qual puguem tenir una certesa absoluta.» Responeu d’una manera raonada.!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!

SELE JUNY - 2012 (S3 - OPCIÓ A)!

!

Observo que entre la ment i el cos hi ha una gran diferència en el fet que el cos per la seva naturalesa és divisible, i la ment és completament indivisible. En efecte, quan considero la ment, és a dir, a mi mateix només com una cosa que pensa, no en puc distingir cap part, sinó que em concebo com una cosa única i íntegra. I encara que sembla que tota la ment està unida a tot el cos, si perdés un peu, un braç o qualsevol altra part del cos, sé que no per això se suprimiria cap part de la ment. I de les facultats de voler, de sentir, d’entendre, etc., no se’n pot dir pròpiament
parts,