Sonet Marí

870 palabras 4 páginas
COMENTARI DE TEXT LITERARI: SONET MARÍ
1. Introducció i contextualització
L’autor d’aquest poema és Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
Va néixer a Palma el 1913. Estudià a col•legis religiosos i a l’Institut Balear on va tenir com a professor a Gabriel Alomar, que li fomentà l’ interès per la literatura. Comença escrivint en castellà però es va decantant cap al català.
Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i s’instal•là a la Residència d’Estudiants on va conèixer a Salvador Espriu i Carles Riba (del qual fou deixeble) entre d’altres autors.
1933 Creuer pel Mediterrani amb el grup d’universitaris.
En acabar els estudis se’n va a Madrid a exercir com a professor, però ha de tornar a Barcelona amb l’esclat de la Guerra
…ver más…

La rima del poema és consonant, ja que la repetició dels sons a partir de la última vocal tònica és total. Als dos quartets trobem una rima encadenada que segueix l’esquema ABAB/ABAB. Pel que fa als tercets trobem rima també encadenada CDC/CDC. Hi ha una alternança de rima femenina i masculina que segueix l’esquema anterior. Als quartets tenim rima f/m/f/m i als tercets m/f/m.

3. Contingut

Tema:
En aquest poema Bartomeu Rosselló es val de la contemplació del mar com a desencadenant de la reflexió poètica. Explica l’enlluernament del paisatge marí, a través de figures retòriques i planteja al jo poètic de l’autor si la paraula poètica turmentada s’arribarà a expressar o es perdrà a la immensitat del mar.

Estructura:
Introducció Primera i segona estrofa: Se’ns presenta la situació de l’observació del mar i dels seus elements.
Nus Tercera i quarta estrofa: El jo poètic de Rosselló sorgeix per preguntar-se si el turment i la melancolia de la poesia s’expressaran o quedaran abocats al mar i per tant perduts.

4. Figures retòriques
Al•literació: v.1 Sadoll de blancs en llum, espatlla en força blava “s” i “ll”. v.7 Tremola esclat d'espases i argents sobre l'esclava “s”.
Asíndeton i enumeració: Primera estrofa.
Personificació: v.6 El vent ha deslligat / v. 9 sols vibrants
Hipèrbaton: Segona estrofa i un llampeig de dofins

Documentos relacionados

  • Comentario al soneto de miguel hernández "yo sé que ver y oír a un triste enfada"
    3616 palabras | 15 páginas
  • Analisis De Poesia. Soneto Xlv.Neruda
    3183 palabras | 13 páginas
  • La revelación interna
    818 palabras | 4 páginas
  • Analisis del Poema el Venus de Ruben Dario
    1438 palabras | 6 páginas
  • Pbpclasificación Jerárquica: Ejercicios De Consolidación.
    795 palabras | 4 páginas
  • Figuras Retóricas en 5 sonetos de Lope de Vega
    1972 palabras | 8 páginas
  • Lope De Vega. Andrómeda
    2173 palabras | 9 páginas
  • Poema 149: ¿Qué Podemos Lograr Si Tomamos Un Riesgo?
    1833 palabras | 8 páginas
  • Pbpclasificación Jerárquica: Ejercicios De Consolidación.
    779 palabras | 4 páginas
  • Rafael Alberti
    2847 palabras | 12 páginas