Selectivitat Setembre 2007

República 2:
—Per tant, és obvi que, si la geometria ens obliga a contemplar l’essència, convé que l’acceptem. I que, ben al contrari, no l’acceptem si no va més enllà de les coses que canvien.
—Això està ben dit.
—Doncs bé —vaig agregar—, no crec que cap dels experts en geometria, per poca pràctica que hi tingui, pugui dubtar que aquesta ciència tracta de coses que no es corresponen amb allò que diuen aquells que la practiquen.
—Com? —va preguntar.
—Diuen moltes coses que per força resulten ridícules, ja que parlen com si realment manipulessin els objectes i com si les seves paraules només tinguessin una finalitat pràctica, tot adornant el seu llenguatge amb termes com ara «quadrar», «perllongar» i …ver más…

3. Per què diu Plató que la geometria «conduirà l’ànima cap a la veritat i disposarà la ment del filòsof perquè elevi la seva mirada cap a dalt»? Feu referència als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.
[3 punts]

- Plató parteix d'un mite, el mite de la caverna. Aquest mite tracta d'explicar com la persona arriba al coneixement i així també arribar al món intel·ligible (món de dalt) que és on es representa la realitat. Plató utilitza dos mons: el món sensible (de les coses), i el món intel·ligible (de les idees). El món sensible format per la doxa (opinió), que té un canvi i un moviment constant i trobem la eikasia (observació i la imatge) moment en el que els presoners estan lligats a les cadenes i obtenen els sentits ja que entre la eikasia i el pistis hi veuen unes ombres que són còpies de la gent que balla dintre de la caverna, llavors és quan sorgeix el pistis (creença) quan un dels presoners és deslligat i va a mirar que són aquelles ombres.
Seguint el camí surt a un món exterior que coneixem com a món de les idees on no hi ha cap canvi continu, format per l'episteme, que és la ciència on hi està la dianoia (raó discursiva) que apareix quan el presoner surt a l'exterior i veu els objectes naturals com les idees de les matemàtiques i per ultim arriba a la noesi (raó intuïtiva) que arriba finalment al coneixement del món de les idees així representant la veritat.
Tot això,