Cal,en efecte,que l’home exerciti la seva comprensió basant-se en el que anomenem «idea» i que procedeixi a partir de percepcions múltiples vers una única cosa assolida per mitjà del raonament. I això és, certament, la reminiscència del que en altre temps la nostra ànima va veure mentre caminava al costat de la divinitat, contemplant des de dalt les coses que ara diem que «són» i enlairant la mirada vers el que realment «és».
Per això justament la ment del filòsof és la única que [...] en la mesura que li és possible, sempre roman, gràcies al record, al costat d’aquelles coses que fan que una divinitat, perquè no s’aparta d’elles, assoleixi el seu caràcter diví. Per tant, només l’home que sap fer un bon ús d’aquests records i s’inicia …ver más…

L’auriga simbolitza la capacitat intel·lectual i és la part racional de l’ànima, es localitza al cap.
L’ànima viu en el món de les idees; si l’auriga controla aquests dos cavalls, sera capaç d’enlairar-se i llavors observar les idees, però, si pel contrari no pot controlar els cavalls i no els domina, l’auriga perdrà les ales del carro i caurà al món de les coses.
Això comportarà a l’auriga a un anhel per retornar al seu vertader món, i per això haurà de fer renéixer les ales.

Tal com hem vist en aquest mite l’ànima forma part important del coneixement i sense ella no serem capaços d’assolir-la.
També hem de dir que hi ha un dualisme entre ànima-cos, si l’ànima forma part del món de les idees, d’on forma part el cos? Del món de les coses, canviant i mortal.

Aquest dualisme és vital, diu Platò ja que és aquest el que farà possible el coneixement de les idees.

2. Pel que fa a la tesi platònica de la reminiscència: conèixer és recordar, que hi ha idees innates en els éssers, és a dir, que per tal d’arribar a les idees hem de buscar en nosaltres mateixos, ja que les idees només les coneixem amb l’ànima.

Jo no tinc una postura molt apropada a aquesta.
Més bé m’apropo més a la tesi de la tabula rasa, és a dir, que tot coneixement és adquirit. Per tant no pot haver-hi des del meu punt de vista, alguna cosa innata dins la nostre ànima, que fent sorgir-la mitjançant la dialèctica o maieùtica, arribis al