“Assaig sobre l’enteniment humà” de John Locke
LLIBRE I – Capítol II
Locke diu que els principis especulatius innats no existeixen. Tampoc els principis pràctics innats. Per tant, Locke esta totalment en contra dels racionalistes, ja que aquests defensaven la teoria de les idees innates.
Locke, pel que fa a les normes morals, diu que per ser acceptades i practicades necessiten la demostració d’utilitat, que condueix a la demostració de que no hi ha idees innates. Per això mateix, tampoc podem demostrar amb total certesa els principis pràctics universals.
Aquests principis s'adopten com a regles del comportament i per això hi ha l'existència d'una varietat de doctrines, de costums, cultures i temperaments, sobre els quals es jutja la …ver más…

Les idees complexes són formades per altres idees simples. La substància són una classe d’idees complexes que es refereixen a un objecte.

“Segon tractat sobre el govern civil” de John Locke
CAPÍTOL I
Locke critica el model governamental, que esta format a mode de familia. Diu que les ralcions que s’estableixen en una familia no son les mateixes que les de la societat. Locke també defineix com dret polític, que servirà per a evitar conflictes.
CAPÍTOL II
Lock diu que tots els homes i dones tenim les mateixes llibertats i igualtats, que tots vivim supeditats al mateix control de poder. Per a un estat de llibertat, diu Locke, es necessari que l’estat no intervingui. La raó com a única llei.
Aquesta llei, dona dret a castigar proporcionalment a tothom depenent del grau d’infracció que hagi comés però sense tenir cap poder absolut o arbitrari.
CAPÍTOL III
L'estat de guerra, on trobem l’estat d'enemistat, és una intenció establerta contra la vida d'un altre home, el qual té dret a destruir a qui amenaça destruint-lo a ell, ja que segons la llei fonamental de la naturalesa, un home s'ha de conservar a si mateix.

CAPÍTOL VIII

La voluntat i determinació de la majoria, és el fonament de tota llei, per la qual cosa cada membre d'aquesta comunitat està obligat a sotmetre a l’opinió de la majoria tant per llei de naturalesa com per llei de raó. I