REGNAT DE CARLES IV I GUERRA DE SUCCESSIÓ

1.- La crisi de l’Àntic Règim 1808-1833

Aquesta etapa es caracteritzaria per la crisi de l’Antic règim, els primers intents de transformacions que suposaven la liquidació del sistema de l’Antic Règim i la voluntat de la monarquia i de les classes privilegiades de mantenir l’ordre establert i no permetre els canvis que volen els sectors progressites que creuen que no es poden trobar solucions a la situació del país sense posar en qüestió la pròpia estructura del sistema. En aquest primer bloc estudiarem:

1.-a La crisi de la Monarquia (1807-08):

1.a-1/ Motí d’Aranjuez (Març 1808) disputes internes que acaben amb el poder de Godoy, l’abdicació de Carles IV en favor del seu fill . Posa de …ver más…

Aquesta revolució va consistir en la liquidació del règim senyorial i de la societat estamental , alhora que en l’abolició de les institucions polítiques que caracteritzaven l’Antic Règim. Així es va anar configurant un nou règim polític basat en el pacte entre les classes triomfants, en especial la burgesia agrària , que van assolir la direcció de l’Estat i van establir un odernament jurídic i econòmic que va fer possible el desenvolupament del capitalisme.

2.-a El problema successori

El testament de Ferran VII que deixava el tron a la seva filla Isabel, provoca:

• Aixecament de nombroses partides carlines que recolzaven a Don Carles com rei d’Espanya. S’iniciava així, sota un pretext dinàstic, un greu conflicte civil.

• Pèrdua del suport “natural” de la monarquia i la necessitat per tant de buscar un nou suport, la qual cosa l’obliga a acceptar un pacte amb els sectors liberals .

• Situació que explica la definitiva consolidació del nou Estat liberal basat amb un gran pacte entre una part important de la noblesa, la burgesia , les capes populars urbanes ,la monarquia, l’exèrcit. Es configurava doncs l’aliança entre les velles classes dirigents (aristocràcia terratinent) i la burgesia que, amb la monarquia i l’exèrcit fent-li costat van iniciar aquest procés de revolució liberal. Queda clar doncs que la regent Maria Cristina, amb un nou govern, lluny de cap aspiració revolucionària pretenia trobar el