CONTEXTUALITZACIÓ
Joan Maragall i Gorina va ser un poeta i escriptor català, figura molt important dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX.

Va ser membre de la intel·lectualitat culta de la Barcelona de la Renaixença, va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat i va arribar a desenvolupar la seva "teoria de la paraula viva", que va crear escola. Va fer de la seva obra poètica la vessant literària més coneguda, si bé destaca la seva important producció en prosa, amb més de 450 textos, entre articles, assaigs, discursos, semblances biogràfiques i pròlegs. La seva activitat com a periodista al Diari de Barcelona i La Veu de Catalunya va ser un dels mitjans que li va permetre projectar una opinió …ver más…

Els versos són decasíl·labs, llargs i d’art major. La tria de sons, ofereixen diferents sensacions, lliga la forma amb el contingut, aquest conjunt d’elements aporta al poema un cert ritme. Això fa que l’escena de la vaca al prat se’ns presenti lenta. Si el vers fos curt no ens oferiria aquesta sensació.

Pel que fa a la rima, el vers és bàsicament blanc encara que hi ha alguna rima assonant. El final del vers està tallat i s’acaba la frase amb un altre vers. També és un mètode per alentir el ritme.

ESTRUCTURA INTERNA * Es pot localitzar una clara antítesi entre la lluminositat i claredat del paisatge que ens descriu amb la foscor de la vaca al llarg de tot el poema. A més a més, hi ha una altra contraposició: mentre que l’aigua de la font és fresca i viva, la vaca pateix una mort en vida, sense ganes de res. * Ens vol fer èmfasi en que vaca és cega, ja que es va repetint constantment durant els sis primers versos, i, a partir del vers 7, no ho diu directament, però ens ho fa entendre, com per exemple, al vers 21, mitjançant una metàfora "orfe de llum...". * Als versos 1 i 14, podem trobar un paral·lelisme entre "Topant de morro..." i "Topant de cap...", ja que es repeteix l'estructura inicial dels versos anomenats. * Podem trobar una enumeració als versos del 10 al 12: "Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera