Cant de Gentil

Amor, amor, ¿on me pujares?
¿on sou, amics?, ¿on sou, mos pares?, i jo mateix, digau-me, ¿on só?
Digues-m’ho tu, Griselda bella, ma hermosa estrella de Canigó.
I tu, ¿ets del cel guspira eterna o sols fantàstica lluerna?;
¿dus a l’infern o al paradís?
Més és ací tan dolç lo viure, veient somriure ton ull blavís!
¿Què se me’n dóna de la terra si et tinc ací, en est cim de la serra?
Mes com nos mira el sol naixent!
Porta’m vers on surt com poncella que s’esbadella pel firmament.
Dus-me vers on los ulls va a cloure de sa carrossa l’or fent ploure, rei que es retira a son palau, i de son golf al golf d’estrelles voguem entre elles per lo cel blau.
Puja’m amunt, de branca en branca, des d’on lo món com …ver más…

Ara crea una metàfora relacionant Griselda, la seva enamorada, amb una estrella:
Digues-m’ho tu, Griselda bella, ma hermosa estrella de Canigó.
A més hi ha un epítet per tal de ressaltar la bellesa de l’estrella en: ma hermosa estrella
Durant el segon vers hi apareixen dues interrogacions retòriques de termes oposats, sobretot en la segona pregunta on es genera una forta antítesis:
I tu, ¿ets del cel guspira eterna o sols fantàstica lluerna?;
¿dus a l’infern o al paradís?
Més tard genera una personificació, ja que els ulls no poden somriure de manera que destaca la gran importància que tenen per a ell perquè és l’únic tret físic de Griselda que descriu:
Més és ací tan dolç lo viure, veient somriure ton ull blavís!
Torna haver-hi una interrogació retòrica on planteja a la terra com la seva vida anterior però que diu que li dona igual perquè la té a ella en aquesta muntanya:
¿Què se me’n dóna de la terra si et tinc ací, en est cim de la serra?
Després exclama que el Sol els està mirant i li demana que el porti on surt l’astre mitjançant una comparació amb una poncella que s’obra poc a poc al igual que el Sol es mou pel cel:
Mes com nos mira el sol naixent!
Porta’m vers on surt com poncella que s’esbadella pel firmament.

Al quart vers podem trobar una metàfora on expressa que els rajos del Sol plouen del cel com si fossin or:
Dus-me vers on los ulls va a cloure de sa carrossa l’or fent