Retrat d’un assassí d’ocells (Pa Negre)

Mà morta: “Mà morta, mà morta... pica la porta!”. A la història, basada en l’època de la postguerra, un dels personatges més rellevants és la Núria, la cosina de l’Andreu. A causa d’una bomba, ha perdut la mà durant la guerra i, per aquest motiu, sempre du el monyó amagat a la màniga de la samarreta. Al llarg del film, s’observen dos moments clau en els que ella, canta una cançó popular catalana, provinent d’un joc de criatures: “Mà morta, mà morta... pica la porta!”. En el primer, fa el joc quan es troben tots dos cosins estirats al terra del bosc, quan ella li explica que manté relacions sexuals amb el seu professor. Al cantar aquest vers, al “picar la porta”, …ver más…

Enfebrats. Tal com es sent, ho mostra en l’estat de cria dels ocells. Però se’ls estima i els cuida amb molta passió; no vol que desapareguin, tot i ell marxar de casa. Els ideals sempre regnaran, vulguem o no fugir d’ells; romandran esperant a ser reivindicats quan es presenti l’ocasió; sempre queda aquesta mena d’esperança, l’acceptem o no. Just és això el que experimenta el personatge en qüestió, un personatge que en certa manera, enfolleix al romandre empresonat, metafòricament parlant, al no poder mostrar els ideals, al ser marginat per a ells. Soledat, tristesa. La condemna eterna que ha dut la família a la desgràcia.
Ales: “No et passa a vegades...?” Necessitat de batre les ales. Esbargir-te, alliberar-te de les males vibracions. Donar un respir a l’ànima. Llibertat. Fugir. Batre les ales; aquell membre fantasma que forma part de nosaltres i, a vegades, s’arrapa massa al cos amb les preocupacions que duem al damunt. Tenim la necessitat, com a éssers humans que som, de desplegar-les. Al igual que quan ens llevem, estirem les nostres extremitats del cos; en aquest cas, necessitem fer-ho amb les ales, però aquestes, van molt més allà que el nivell físic, sinó que implica l’emocional. Una de les simbologies més importants en la història, que lliga al jove Andreu amb aquell peculiar noi més gran, amb el qual estableixen una relació germà gran – germà petit. Potser anant més enllà, amb certes vinculacions a relació amorosa. Es senten