1- Breu ressenya biogràfica. (Petit esquema biogràfica de l’autor).
Rafael Vallbona Sallent nascut a Barcelona, al 1960 és periodista, escriptor i guionista de ràdio i televisió . Els seus primers reculls poètics tracten d’alguns mites de la modernitat. Ha aplegat alguns dels seus articles a “Riure a Barcelona” (1990) i fou cap de cultura del diari “El Observador” . Entre els guions difosos per ràdio, cal destacar “Beatles si us plau”(1986), “Qui és, qui era?”(1986-1987), “Elvis per sempre”(1988) i “Lletrasset”(1989). Dels guions emesos per Televisió Espanyola, destaquen “Especial Núria Feliu”(1989) i “Puçastoc”(1989-1990). És autor d'una trentena de llibres, va apostar per la narrativa i va guanyar el premi de novel·la …ver más…

- El pis de Gràcia: On els protagonistes resideixen en un pis, què pertenyia a l’àvia d’en Carles, on els protagonistes vivien durant el curs.
- Hospital Clínic: Es on en Carles ingressa després de tenir un accident amb el seu cotxe.
- Vilanova i la Geltrú: Lloc on els protagonistes van passar el dia.
5- Cerca com a mínim 5 figures retòriques.
En aquest llibre, hi ha un munt de figures retòriques, com per exemple hipèrboles (“Ho vam celebrar amb un sopar al pis que va acabar amb una de les gresques més atòmiques que he vist mai en ma vida”, és una exageració en les qualitats o accions d’algú o d’alguna cosa.), comparacions (“va classificar els discos segons estils i ritmes, talment com un autèntic disck-jockey professional”, és la unió de dos significats que posseeixen una relació de semblança per medi d’un enllaç.), interrogacions retòriques (¿per què carall aquell tipus malgirbat i amb cara de penjat li estava parlant d’aquella manera tan ximple?”, és una pregunta que no espera resposta.), onomatopeies (“Un cor d’ooosss va omplir l’aire”, és una paraula que imita el soroll de la cosa anomenada per ella.) i paronomàsia (“Roda el món i torna al Born”, és un joc de paraules parònimes.).
6- Estructura. Justificar l’estructura.
El llibre està dividit en quatre parts: la introducció, el primer trimestre, el segon trimestre i el tercer trimestre. El narrador es omniscient en la introducció. En la resta