Presentació:

He escollit el tema del TEA (Trastorn de Espectre Autista) ja que m'ha semblat molt interessant perquè encara que no ho sembli, no se li ha dedicat molt temps a la seva investigació. Abans de plantejar el tema de l'autisme per al treball de recerca jo estava interessat en fer- lo sobre algun tipus de malaltia psiquiàtrica ja que en un futur vull dedicar-me a alguna cosa relacionada amb la psiquiatria.
Aquest treball ho he modificat tres vegades i aquesta és la definitiva, vaig començant fent-lo nomes del autisme i vaig pensar que seria un treball molt escàs, llavors el que vaig fer va ser ficar dos trastorns més; el síndrome de asperger (tipus d’autisme) i el TDAH; i per últim el que he fet a sigut treure el autisme i el …ver más…

2. La comunicació i el llenguatge: Kanner resaltava també un gran conjunt de deficiències i alteracions en la comunicació i el llenguatge dels nens amb autisme.Indicava l'absència de llenguatge en alguns nens amb autisme, el seu ús estrany en els que ho tenen (com si no fos una eina per rebre o reproduir missatges significants) i es defineixen alteracions com l’ecolàlia, que es la tendència a comprendre el que fan els altres de forma molt literal i repetir-ho, la inversió de pronoms personals, la falta d'atenció al llenguatge, l'aparença de sordesa en algun moment del seu desenvolupament i la falta de donar-li importancia a les emissions.

3. La invariància de l’ambient: La tercera característica era la inflexibilitat, el tenir unes rutines i la insistència en la igualtat dels nens amb autisme. Kanner deia fins a quin punt es redueix drasticament la gran varietat d'activitats espontanees en l'autisme i com la conducta del nen està governada per un desig ansiosament obsessiu per mantenir tothom la igualtat, que ningú excepte el propi nen, pot trencar en rares ocasions.

Es diferencien tres èpoques principals d'estudi de l'autisme:

a) Fins als anys 60: l'autisme es definia com un trastorn que era practicament emocional i era constituit per factors emocionals o afectius que no eren adequats en la relació de l’infant amb les figures que formaven part de la criança de l’infant.
Aquests factors expliquen que la personalitat de l’infant no