La violinista de París és una de les seues darreres creacions en aquest àmbit de la temàtica juvenil. Com en altres històries seues, la novel•la es mou entre dos eixos que l’autor sap travar bé: l’aventura i el caràcter iniciàtic que té per al protagonista. Bernat és un jove d’edat indefinida, un okupa que viu amb altres companys seus una vida al marge de la societat, en què el rebuig al mòbil i la documentació són els senyals de la seua actitud contracultural. La seua incorporació a aquest mode de vida alternatiu ha estat causada per la crisi econòmica de la segona meitat de la primera dècada del segle XXI, una situació que encara vivim. Relacionat amb companys antisistema europeus, fa cap a París a participar en les protestes que …ver más…

En el temps de la globalització i la societat del coneixement, el contacte dels joves amb el que hi ha a fora del seu àmbit comunicacional més immediat es limita a l’aprenentatge de les llengües estrangeres, als continguts culturals que pugen vehicular, i a la influència cultural dels productes musicals i cinematogràfics anglosaxons. Més enllà d’això hi ha el desert. L’endogàmia d’una societat al capdavall perifèrica com la nostra es reprodueix clarament quan es tracta de transmetre-la als joves. Això, és clar, sense comptar la presència abassegadora dels referents castellans, que es vénen amb la marca blanca de l’espanyolitat. En aquests paràmetres, situar a París una acció novel•lesca realista adreçada al jovent és una manera d’obrir-li portes a mirar més enllà del món que l’envolta, de la quotidianitat.
Pel que fa a l’estructura, crida l’atenció el text inicial que precedeix el capítol, que se situa al final de la línia del temps i defineix el punt de vista narratiu, concretat en un narrador-protagonista que opera una proximitat molt efectiva respecte al lector. En aquestes paraules introductòries hi ha un retrat extraordinari de Céline, la violinista que Bernat coneix a París, una ciutat de la qual han hagut de fugir precipitadament, després d’unes peripècies que, com es veu al llarg del text, no deixen de ser molt rocambolesques. Aquest retrat marca el caràcter de la