patrimoni natural tuson
-Jesus Tusón: Patrimoni Natural: Elogi i defensa de la diversitat lingüística, Empuries.
Realitzat per: Morales Amor, Pablo
Zheng, Guang Miao
Grup D. Estudis Anglesos.
Aquest llibre està dividit en 3 parts. La primera part anomenada De l'uniformisme a la diversitat es tracta d'explicar com les persones, tots homo sapiens, es diferencien.
L'element fonamental que marca la diferencia entre les persones són les llengües, i existeix 3 raons per explicar la variació d'aquestes: l'adopció de la llengua no sempre és la mateixa que la llengua original, que sempre produeix alguns canvis que s'acumulen de generació enrere generació; la separació geogràfica; i per últim, les llengües estan canviant sempre, apareix …ver más…
La base fonamental d'aquest element és el so, i quan aquest es queda bloquejat, es utilitza els signes, però poques vegades s'utilitza el segon medi. Per tant, les llengües fan moltes combinacions d'unitats vocàliques i consonàntiques, que amb aquestes es generen noves paraules amb diferents pronunciacions i nous significats. Totes aquestes combinacions es desplega en les oracions, i també gràcies a la sintaxi, les persones poden expressar-se d'una manera o altra.
La tercera part d'aquest llibre es centra en com les llengües es relacionen les unes amb les altres i els diferents orígens distints que hi mostren. Aquesta part del llibre comença explicant la natura del verbs i com cada verb hi aporta diferents arguments depenent de la seva natura. Després compara aquest joc d'arguments amb altres llengües hi s'afirma que no hi ha llengües primitives, que totes tenen un complexe sistema fònic i consonàntic.
També hi es parla de la relació amb altres llengües, destacant que les llengües que provenen d'una rama distinta (s'exemplifica amb un arbre) ens resulten estranyes i exòtiques i ens costen d'assimilar, en canvi, les llengües que pertanyen a la mateixa branca que la nostra, les llengües romàntiques, ens son mes fàcils d'assimilar. També es fa un ferra apologia de la diversitat lingüística, senyalant que un nombre baix de parlants no significa necessàriament que aqueixa llengua estiga en perill de desaparèixer. Proporcionant de forma transversal a