Ressenya del llibre: Això és (i no és) Allò. Autor: Jesús Tuson.

A més d’un docent prestigiós, Jesús Tuson és també un dels autors de divulgació científica de més èxit. Ha escrit, entre altres, El luxe del llenguatge (1986), Mal de llengües (1988), Una imatge no val més que mil paraules (2001), Patrimoni natural (2004) i Lletres sobre lletres (2006). Tot i que ha publicat altres títols recentment, ens cal centrar-nos a l’obra Això és (i no és) allò (2008); aquesta és un petit i entretingut assaig dedicat a les metàfores, que pren com a referència l’obra Metaphors We Live By del lingüista George Lakoff i el filòsof Mark Johnson, amb què Tuson ens recorda que vivim envoltats de segons sentits i ho justifica quan escriu el següent: …ver más…

60) o bé d’expressions bèl·liques, ja que “entre les accions humanes que ens donen matèria metafòrica és la guerra el metaforitzador principal (pàg. 52); també és important l’ús metafòric del lèxic informàtic: navegar, finestres, virus, ratolí, etc.
I, l’ultima part s’anomena “Les metàfores i el món”. En aquests capítols s’analitza l’ús de les metàfores als mitjans de comunicació, per aconseguir dir les paraules políticament correctes, així s’acaben utilitzant un munt d’eufemismes. Sens dubte, la metàfora més impactant, al meu parer, és la següent: “Bomba amiga del medi ambient” (pàg. 89); el motiu és que no pot haver-ne forma més subtil d’ocultar la perversa realitat que mitjançant aquest llenguatge políticament correcte.
A més, les metàfores són expressions innovadores que demanen un esforç interpretatiu perquè formen part inexcusable de la nostra manera de parlar, i també de la nostra manera de pensar, d'entendre el món, de categoritzar-lo. Així, l’ús de les metàfores és tan freqüent que un futur sense metàfores és un panorama impensable, també són necessàries als coneixements més elevats ja que “la Informàtica, la Genètica i la Lingüística (...) si de cop es trobessin orfes de metàfores haurien d’emmudir” (pàg. 99).
A la fi, considerant que es tracta d’un assaig i sobretot d’una explicació sobre escriptura i metàfores, el llibre manca de personatges. De manera que l’autor ens mostra la capacitat humana de construir metàfores i ens