Deserts d'amics, de béns e de senyor, en estrany lloc i en estranya contrada, lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor, ma voluntat e pensa caitivada, me trob del tot en mal poder sotmès, no veig algú que de mé s'haja cura, e soi guardats enclòs, ferrats e pres, de què en fau grat a ma trista ventura.
Eu hai vist temps que no em plasia res, ara em content de ço qui fai tristura, e los grillons lleugers ara preu més que en lo passat la bella brodadura.
Fortuna vei que ha mostrat son voler sus mé, volent que en tal punt vengut sia; però no em cur, pus han fait mon dever ab tots los bons que em trob en companyia.
Car pren conhort de com sui presoner per mon senyor, servint tant com podia, d'armes sobrat e per major poder, …ver más…

La súplica final amb una al∙lusió a la història de la dinastia (sinècdoque de “la vostra sang”)
4. Mètrica (en la versió original)
4.1. Estrofes i versos.
4.2. Rima
5. Valoració personal
5.1. L’ús de la poesia de caràcter autobiogràfic, una manera de comunicació personal. 5.2. L’ús de la poesia com a manifest sentimental per aconseguir un objectiu concret. 5.3. Valoració de l’estil del poet

Jordi de Sant Jordi neix al regne de València cap a les darreries del segle XIV. Des de ben jove ocupa el càrrec de cambrer del rei Alfons el Magnànim, i els documents de l'època el situen sempre on es decideix la sort del regne. És un poeta principalment cortesà, i sovint exalta figures femenines del seu entorn com ara la seva germana Isabel o Margarida de Prades, vídua de Martí l'Humà, per exemple, en poemes com "Midons", "Estramps" o "Setge d'amor". De tots els poetes anteriors a March, Jordi de Sant Jordi n’és el més important. Encara que de filiació clarament trobadoresca, és potser el poeta en qui la influència del stil nouvo és més visible, sobretot pel que fa a la nova actitud més humanitzada i anticonvencional, d’expressió més sincera. De Jordi de Sant Jordi se’n conserven un total de 18 poesies de gran puresa i musicalitat, d’entre les quals destaquen Estramps i