Suposo, doncs, que tot el que veig és fals i que mai no ha existit res de tot allò que la memòria,plena de mentides, em presenta. Així, doncs, no tinc sentits; el cos, la forma, l’extensió, el movimenti el lloc són quimeres. Què podré considerar, doncs, com a veritable? Potser, només, que al món no hi ha res de cert.
Però com sé jo que no hi ha alguna altra cosa, a part de les que tot just acabo de considerar incertes, de la qual ni tan sols es pugui dubtar? No hi haurà potser algun Déu o un altre poder queem posi aquests pensaments en la ment? No necessàriament, perquè potser jo mateix sóc capaç de produir-los. Però jo, no sóc almenys alguna cosa? Però acabo de negar que tingui sentits o un cos. I això no obstant dubto; perquè, què …ver más…

A partir d’aquesta desconfiança inicial vers la metafísica tradicional, el primer objectiu de Descartes és sanejar els fonaments o les arrels de l’edifici del saber. Es tracta de no admetre cap opinió com a vertadera si aquesta no s’ajusta a les exigències de la raó. Descartes rebutja tota autoritat i decideix confiar únicament en l’ús de la sola raó. No es tracta tant de descobrir noves veritats com d’establir veritats certes. De fet, la crítica principal de Descartes a la lògica aristotèlica és que els seus sil•logismes serveixen més per explicar allò que ja se sap a que per aprendre coses noves. La raó –diu Descartes—és naturalment igual en tots els homes. ¿D’on prové, doncs, la diversitat d’opinions? El problema per a Descartes està en dirigir bé la raó; no hi ha prou amb tenir un bon enteniment, el més important és aplicar-lo bé. Per això, cal un mètode, mitjançant el qual guiar bé la raó. La finalitat del mètode és dirigir correctament la raó. Només així és possible augmentar els coneixements i avançar en la recerca de la veritat. Descartes defineix el mètode com un conjunt de regles certes i fàcils, que fan que aquell que les segueixi atentament mai prengui allò fals per vertader . Descartes s’inspira en tres ciències per establir el seu mètode: la lògica, l’anàlisi dels geòmetres i l’àlgebra.
Descartes formula els seus quatre preceptes del mètode:
En el primer precepte, estableix l’evidència com a criteri de veritat. I assenyala la