comentari Oda infinita
L'oda infinita és un poema introduit dins del recull "Poesies" de l'escritor català Joan Maragall, publicat l'any 1895. L'autor va ser un dels més importants del modernisme, un moviment cultural a cavall dels segles XIX i XX que pretenia transformar la cultura catalana de regional i tradicional en nacional i moderna.
L'ofa infinita és un poema pragmàtic en què Maragall exposa la seva teoria de la paraula viva. Es tracta d'un poema de caire romàntic en el que la poesia acompanya a l'autor desde el naixement fins la mort.
El poema està format per vuit quintets , és a dir, vuit estrofes de cinc versos. Pel que fa l'estructura interna podem dividir-la en quatre parts, la primera part consta de l'estrofa I, …ver más…
Per altra banda el fet de sentir el poema "mot per mot, de cap a cap" es podria relacionar amb la possibilitat de voler fer un repàs del que a estat la seva vida, una vida que no es por deslligar de la poesia ho podem constatar del ver 32 fins al 35 "esberinan-me, fil per fil/ de la ignota meravella/que la vida ens aparella/el teixit ferm i subtil". A la ultima estrofa del vers 36 fins el vers 40 "i sabré si en lo que penses..... que nia en l'eternitat" hi ha una invocació al poeta, no sabem si fa reférencia al poeta que està al final de la seva vida o es tracta d'aquell que s'ha apres de memòria l'oda i pot recirtar-la. En tot cas es tracta d'un poeta extasiat, és a dir, d'aquell ésser superior i transmet la seva emoció en paraules, en Poesia.
En relació al analisi del poema, a la primera estrofa trobem un paral·lelisme als versos 4 i 5 " tot quan canta en la ventada/ tot quan brilla per l'espai", és una repetició de la mateixa morfologia sintàctica en dues frases seguides. A la tercera estrofa podem constatar que al vers 12 hi ha un hipèrbaton "m'han sigut dictats nous cants", és l'alteració del ordre lògic de les paraules o frases. Finalment, al l'ultima estrofa al vers 39 i 40 podem veure una metàfora "de l'aucell d'ales immences/que nia en l'eternitat", és una comparació suprimint els elements compartius.
Un altre