Comentari Excelsior
Excelsior
Vigila, esperit, vigila, no perdis mai el teu nord, no et deixis dur a la tranquil·la aigua mansa de cap port. Gira, gira els ulls enlaire, 5 no miris les platges roïns, dóna el front en el gran aire, sempre, sempre mar endins. Sempre amb les veles suspeses, del cel al mar transparent, 10 sempre entorn aigües esteses que es moguin eternament. Fuig-ne de la terra immoble, fuig dels horitzons mesquins: sempre al mar, al gran mar noble; 15 sempre, sempre mar endins. Fora terres, fora platja, oblida't de ton regrés: no s'acaba el teu viatge, no s'acabarà mai més. 20
INTRODUCCIÓ
“Excelsior”, inclòs en el recull poètic Poesies (1895), és un poema de Joan Maragall (1860-1911), el poeta més …ver más…
Pel que fa a l'ús de figures retòriques, en tot el poema destaca l'anàfora que reforça la idea d'advertiment a base de la repetició de mots claus, molts dels quals són verbs en mode imperatiu: vigila, gira, fuig, no perdis, no et deixis dur, no miris... altres ens remeten a l'eternitat sempre, no s'acaba, no s'acabarà... Una altra figura retòrica de pes en el poema és la metàfora, de fet, com ja s'ha esmentat anteriorment, el poema és una al·legoria del viatge espiritual del poeta a partir de la imatge del cel i, sobretot, del mar com a espais il·limitats de coneixement de l'artista en contraposició a les platges, la terra, l'aigua estancada del port o l'horitzó que representen el tradicionalisme, la curtesa de mires de la societat benestant.
Els camps lèxics del poema estan ben delimitats: tot el que expressa coneixement és obert, etern, sense límits i té connotacions positives: gran aire, del cel al mar transparent, aigües esteses, mar noble...; en canvi, tot el que fa referència a manca de coneixement o desinterès per les manifestacions artístiques, és tancat, acotat i de connotacions negatives: aigua mansa del port, platges roïns, terra immoble, horitzons mesquins...
CONCLUSIÓ
En resum, “Excelsior” és un poema de caire vitalista en què Maragall incita el poeta, l'artista a iniciar un