EL CAFÈ DE LA MARINA

Respostes:
Acte primer:
1. Podem dir que l’acció la trobem situada a una població de l’alt empordà, concretament en un cafè, y com bé podem comprovar després de veure com ens intenta introduir a la situació veiem que ens vol reflectir el món mariner de la zona, una zona que ell feia anys que ja coneixia, la qual cosa sabem per exemple amb el poemari Cançons de rem i de vela.

2. Té una actitud comprensiva vers les seves debilitats i vers del que ell manca. Defensa que hi ha d’haver un cafè vora el mar, ja que és on els pescadors poden oblidar totes les seves preocupacions i tots els maldecaps que comporta la vida, com podem veure en alguns versos com : “si no hagués cafè, ja …ver más…

. El fill després d’això li mostra a la seva mare el menyspreu que té vers a les dones.

14. Com podem veure, en Luard és un personatge bastant somiador, ja que ens diu que està “més avesat a somiar i a riure”. Més endavant del poema també podem veure que és un home força romàntic, ja que ens parla de llibres que s’ha llegit com coses que li han fet companyia, i ha estat capaç d’imaginar-se a ell enmig de dames i princeses.

Acte segon:
1. Li serveix al autor per reunir a tots els personatges de la obra, i aprofitar per presentar-los a Monsieur Bernat, personatge molt important en el desenvolupament de l’obra, i per poder ensenyar el quadre costumista enfocat amb el que a ell li agradava fer. Trobem casos semblants en obres d’altres autors com Maria Rosa i Terra Baixa d’Àngel Guimerà, i es per això que creiem que Segarra alhora de plantejar el casament de la Rosa i en Rafel tenia presents aquests dos exemples.

2. «Sum pas begut enllà de quatre veires; / el marxant ha de fer gallarda mina; / mai me sum enivrat…». La forma ver bal sum per som i el fet d’emprarla com a auxiliar és una característica de la varietat rossellonesa. Veire o enivrat són clars gal·licismes per verre i enivrer. En aquest fragment podem veure de manera claríssima que en Bernat altera el registre rossellonès amn gal·licismes.

3. Tenen una opinió negativa del Monsieur Bernat i dels francesos en general, i es per això que els anomenen gavatxs de manera