En la pel·lícula “La piel quemada”, hi trobem dues maneres ben diferents de com vivien les dones dels anys 50 i 60.
D’una banda, tenim la Juana, dedicada als seus fills, a les feines de casa i al seu marit. És una dona sense estudis, que ha viscut tota la seva vida al mateix lloc i que, per tant, no ha vist res més del que és típic en el seu poble d’Andalusia. Actua de la manera en que en la societat d’aquella època a Espanya era normal. La dona havia d’obeir al seu marit, al seu pare... En tot allò que ells manaven. Les dones no estudiaven, i les poques que ho feien, rebutjaven treballar per poder crear una família i cuidar-la. En el cas de la Juana, ella no sap ni llegir ni escriure. Aquesta situació era molt habitual, sobretot en els …ver más…

Aquests dos casos tant diferents, d’alguna manera podríem comparar-los amb els dos testimonis de dones immigrants.
D’una banda, tant la dona búlgara com la marroquina han deixat els seus països en busca d’un millor nivell de vida. En això s’assemblen a la Juana de “La piel quemada”. Sobretot la dona d’origen marroquí, ja que, com la Juana, ve a Espanya seguint al seu marit que ha vingut abans a treballar.
D’altra banda, el cas de la dona búlgara, ens pot fer pensar, en algun aspecte, en la turista belga de la pel·lícula. Ja que es tracta d’una dona moderna. Té estudis i ràpidament s’ha integrat i s’ha relacionat amb la gent d’aquí. El que li falta ara és aprendre bé l’ idioma i regularitzar la seva situació per poder treballar de la seva professió i establir-se aquí definitivament.
Actualment la situació ha canviat. I és ben diferent la relació que tenen les dues testimonis immigrants amb els seus marits, que la relació entre la Juana i el seu home o altres matrimonis dels anys 60. Tant la dona búlgara com la marroquina es comuniquen amb els seus marits i les seves opinions tenen importància a l’hora de prendre decisions.
El que no ha canviat, és la preocupació de qualsevol immigrant per aprendre el nou idioma. Aquest fet queda molt clar en la pel·lícula. I també, les dues testimonis l’han