“MARQUES D’ÈPOCA I IMPACTE EN EL TREBALL EDUCATIU”

Gattaca, un model de societat.
A “Gattaca” podem observar com el nou capitalisme s’apodera de la societat, les tecnociències s’apoderen de la comunitat convertint-la en un producte sotmès a la llei del mercat i, el tecnopoder, mitjançant la tecnologia de la informació, triomfa com a poder hegemònic. Els antics sectors socials desapareixen i tots els aspectes de la vida queden regulats com si d’un producte de mercat es tractés. L’oferta i la demanda requereix control minuciós i degut als interessos polítics i econòmics que envolten aquest nou capitalisme sorgeix l’anomenada societat de control que es mou dins un discurs extremadament higienista.
Els personatges han perdut les seves …ver más…

Com a personatge oposat a Vincent ens trobem al seu germà Anton, una persona creada sota els models de l’enginyeria genètica, que degut a la seva estandardització com a individu porta una vida completament integrada a la societat en la que viu. La seva vida no és més que un reflex del que el poder hegemònic de la societat desitja, ha estat educat i ensenyat dins uns paràmetres concrets i s’ha convertit en un objecte educatiu que en la seva etapa adulta no és més que el resultat d’un projecte en benefici de la societat però sense referents per a la pròpia persona. L’aprenentatge compromet la subjectivitat i és en aquest cas on més s’evidencia.

Efectes dels models neohigienistes en l’educació social. Treball educatiu actual.
Podem dir que el pas del temps no ha estat favorable a la nostra societat i la instauració del neoliberalisme ha suposat la imposició de les lleis del mercat per sobre de les necessitats d’una comunitat. Les institucions perden responsabilitat i l’autoregulació d’aquest nou mercat només aporta situacions de desprotecció, crisi i necessitat. Les tecnociències controlen les societats i el tecnopoder hegemònic ho permet produint d’aquesta manera un buidament del coneixement que afecta directament al benestar de les persones a les que se’ls hi estan esborrant les seves subjectivitats.
El discurs neohigienista que