La història més bonica del llenguatge
Pascal Picq
“Essent estricte, l'escriptura és l'única prova absoluta que els nostres avantpassats tenien llenguatge. Si el tema dels orígens de llenguatge és tan crucial, és perquè és consubstancial amb la mateixa definició de l'home.” Aquesta afirmació de Picq és pot relacionar amb la definició de llenguatge que dóna Sapir: “El llenguatge és un mètode purament humà i no instintiu de comunicar idees, emocions i desigs mitjançant un sistema de símbols produïts voluntàriament. Perquè els animals tenen petits sistemes de comunicació però la diferència entre …ver más…
Mentre que les llengües dels primers agricultors van aconseguir una major prosperitat i es van diversificar extraordinàriament. Vehiculada per les poblacions més nombroses que en l'època anterior, van mantenir un contacte més intens entre elles i van intercanviar vocabulari i gramàtica a un ritme més constant. Els caçadors-recol·lector no eren tan eficaços com els agricultors, ja que era més rentable aquest nou mode de vida i, per tant, és van haver de integrar dins la societat d'agricultors. D'aquesta manera van perdre la seva llengua. Després trobam els criteris de classificació de llengües: per pronunciació, per morfologia, per l'ordre de les paraules.
Totes les llengües de totes les ètnies del món permeten dir absolutament tot el que es vol. A més tot es pot traduir d'una llengua a una altra.” Sagart m'ha ajudat a acabar d'entendre la hipòtesi Sapir-Whorf
Sagart: “La desaparició d'una llengua és la pèrdua de tot una cultura i tota una literatura oral. Es perden tradicions, idees potser importants per la humanitat. Per tant la desaparició d'una llengua és la pèrdua enorme per a la nostra compressió de la història de la humanitat. L'extinció sol ser perquè els parlants deixen de parlar la llengua, l'abandonen.” Una frase que me pareix esperançadora, però que alhora m'ha sorprès és quan aquest lingüista afirma que