lo (

r
3. LA MORFOSINTAXI (1)
Comentar!
página 55

MONSTRES: UN SUPOSAT ESTAT DE DESORDRE
Jordi Planella, Els monstres. UOC
Tema: els monstres (el tema, en aquest cas, correspon perfectament amb el títol).
Funcions del llenguatge: referencial.
Estructura i resum:
Introdúcelo
El mite de Medusa.
Exemple de construcció del monstre: la mitología grega. Medusa, molt representatiu. Ovidi a Les Metamorfosis.
Linfanticidi: éssers amb deformitats.
Marie Delcourt, estudiosa del món clássic que va posar en evidencia la práctica de l'infanticidi: exposar els infants nascuts amb deformitats perqué els fan por; signe de la cólera deis déus.
El ciborq postmodern.
Ciborg: barreja d'orgánic, mitológic i tecnológic. Aqüestes imatges fan que la realitat i …ver más…

8. La paraula monstre etimológicament significa --«aquell que revela, adverteix o mostra». Prové deis conceptes grec i llatí de térata i monstrum, respectivament. Tératos significa «monstre» i monstrum fa referencia a una realitat sobrenatural. El mot té un valor negatiu, demoníac i caótic.
9. Resposta model:
Com que els monstres ens mostren realitats mes enllá d'alló que considerem l'ordre natural de les coses en el nostre món «normal», la seva existencia posa en dubte aquesta «normalitat» que donem per sobreentesa en les nostres vides.
10. Com que els monstres provoquen temenga pero alhora també provoquen fascinació, peí fet d'ésser diferents de la realitat mes comuna, aixó comporta reaccions d'odi i de rebuig, pero també d'admiració i d'acceptació.
Mostren que l'ordre de la vida, al qual estem tan avesats, en qualsevol moment es pot trencar i, encara mes, que nosaltres també en podem ser victimes.
11. Es pot resoldre tant amb rebuig com amb acceptació, perqué en representar realitats que s'allunyen de la realitat mes comuna tant poden provocar por com fascinació per aquesta realitat desconeguda.
12. Fa l'efecte que les idees que exposa l'autor del text siguin mes valides, si també les entenen així les autoritats en el tema.
13. Resposta model:
Els mostres han existit en tots els temps. La paraula prové del grec i del llatí i fa referencia a un estat caótic i
negatiu,