LA TERANYINA JAUME CABRÉ

(REFERÈNCIES HISTÒRIQUES)

MARTI TAPIA

La teranyina de Jaume Cabré és una novel·la històrica, que dona molta informació sobre els conflictes que hi va haver a Barcelona i altres ciutats catalanes a l’estiu de l’any 1909. Amb el marc de fons de l’industria tèxtil, les referències històriques, polítiques i socials es troben en els diàlegs dels personatges o a través del narrador. Els principals conceptes que apareixen són:

CONCEPTE: La Guerra de Melilla (La Guerra del Moro). Interessos comercials.
CITA: [...] hem d’anar a la guerra, i ho sé de bona tinta, perquè els moros fan perillar les mines [...]. Pàgina 40.
CITA: [...] Les mines són de quatre senyors que no volen que se’ls estronqui la …ver más…

[...] “Rigau, traïdor” [...] . Pàgina 67.
CITA: [...] Assassins, tenen assassins a sou [...] . Pàgina 157.
REFERÈNCIA HISTÒRICA: En 1909, en la industria tèxtil catalana hi ha molta tensió i conflictivitat degut fonamentalment a les condicions laborals precàries que suporten els seus treballadors. Les associacions obreres, agrupades en sindicats (Solidaritat Obrera) reivindiquen millores laborals que de vegades són contestades per part de la patronal (Foment del Treball) amb un locaut (tancament patronal). Es fan pintades, s’imprimeixen pamflets i inclús es parla que la patronal a contractat pistolers. Aquest context d’enfrontament també va contribuir al esclat de violència.

CONCEPTE: Solidaritat Obrera
CITA: [...] una assemblea de Solidaritat Obrera, ha arribat a l’acord de respondre [...] amb una vaga general .Pàgina 55.
CITA: [...] A Solidaritat no s’hi entenen. I radicals, anarquistes i socialistes no es posen d’acord [...].Pàgina 55.
REFERÈNCIA HISTÒRICA: Solidaritat Obrera va ser una organització unitària sindical creada el 1907, formada per societats obreres de tota Catalunya ( el congrés del 1908 van haver delegats de més de 120 societats). Hi prengueren part socialistes i anarquistes i va ser el embrió de la CNT. Va ser una assemblea d’aquesta organització qui va convocar una vaga general per el dia 26 de juliol de 1909, com a resposta a la mobilització de reservistes.. La falta d’organització i de un lideratge clar, van provocar actes de vandalisme