La Maternitat d’Elna

Marc Clua
4t D
Socials
Pau Martínez
27-5-2010
2010-2011

Resum dels sis capítols que composen el llibre, afegint l’opinió personal

1.-L’èxode republicà

Durant el període del 28 de Gener al 12 de Febrer de 1939, milers de persones van marxar a França fugint dels franquistes. Els pobles del trajecte dels que fugien, eren atacats pels avions d’aquests. Un cop havien passat la frontera, a aquesta gent la portaven a camps de concentració francesos. Allà, lamentablement, la immensa majoria de la gent moria.

María García: Juntament amb les seves amigues es va dirigir de Barcelona, rumb cap a Girona. Més tard, van seguir cap a Puigcerdà i un cop travessada la …ver más…

4- La clausura de la Maternitat:

Perquè els nazis no s’emportessin els nens jueus, en la Maternitat els hi canviaven el nom i als registres els hi posaven noms falsos, així no els reconeixerien com a jueus.

Al 1944, Wehrmatcht, Elisabeth se li van donar 3 dies per tancar la Maternitat. Així va ser, més tard va partir a l’Avarion, a una colònia infantil.

5.-Els nens d’Elna:

Cadascun dels nens que fou nascut a la Maternitat, li deu la vida a Elisabeth, sinó hagués sigut per ella, cap hagués sobreviscut en la platja d’Argelers. Els seus testimonis són molt útils per saber o intentar entendre el drama personal que suposa el fet de ser i haver nascut entre exiliats, com els seus pares.

Rubén Oliva: Va poder fer-se una idea del patiment que tenien els seus pares a l’exili gràcies a uns escrits de la seva mare. La causa de la mort del seu pare fou la silicosi de les mones en les que treballava com esclau.

Felipe Sáez: Va anar a la universitat un cop va anar a viure a Mèxic, però la va deixar al cap d’un temps. Actualment té quatre nets, i sent molt d’orgull tant a la seva dona, com a la seva mare.

Pere Pasqual: Va regressar amb la seva mare, la Joana, a Catalunya.

Sergi Barba: Actualment ell és el president del FFREE ( Fills i Filles de Republicans d’Èxode Espanyol) , viu prop d’Elna, a Mourelles. Diu que la seva mare li va proporcionar la vida i que gràcies a Elisabeth