Comentari de “Joan Garí”

Analitzaré a continuació el poema titulat “Joan Garí”, l'autor del qual és Joan Maragall, que pertany a Visions i Cants.
Primer faré una breu introducció sobre l'autor i el moviment literari al que pertany. Després faré un petit resum de l'obra i analitzaré el poema.

Joan Maragall va néixer el 1860 a Barcelona. Va estudiar dret i el 1886 es va fer soci de l'Ateneu Barcelonés. Més tard s'incorporà al moviment modernista i col·laborà a l'Avenç i el 1890 va començar a treballar com a periodista en el Diario de Barcelona. Es va casar al 1891 i morí el 20 de desembre del 2011.

El modernisme tenia la intenció de canviar la cultura i la societat del moment, ja que consideraven que aquesta estava anclada en el …ver más…

Aquesta part és clarament identificable amb el pensament de Nietzsche: fes el que vulguis, seguint els teus instints en tot moment, sense preocupar-te de les conseqüències.

En la següent secció (III) Garí ja ha comés el “pecat tan gran”(vers 19), ha violat i assassinat a Riquilda. Llavors el frare torna a veure Montserrat sense boira, veïent aquell lloc com un espai sagrat de nou, i se n'adona del que ha fet. Té por i en tem les conseqüències, intenta refer-se però no pot (versos 25 i 26). És en aquest moment quan deixa de ser l'home que era abans, l'home pur i sant, i es converteix en una fera que representa el punt intermedi entre l'home que obeeix un criteri general i el sobrehome de Nietzsche; “Joan Garí ja no és un home, / és una fera dels camps”(versos 28 i 29).

Garí segueix sent una fera (que per Nietzsche sería l'home nihílic) durant molts anys, i finalment en la secció IV “una veu d'innocència”(vers 32) (segons diu la llegenda, un nen de tres anys), que és una representació del sobrehome ja que un nen sempre viu el present sense preocupar-se del futur, allibera a Joan Garí de ser una fera i aquest es perdonat i passa a ser també un sobrehome.

Finalment, cal dir que Maragall en aquest poema mostra una de les característiques que abunden en l'obra de Visions i Cants: dóna per fet que tothom coneix les llegendes de les que tracten els poemes i només les relaciona per mitjà d'al·lusions. Com per exemple el pecat que Joan Garí comet i que en el poema