1r BATX / CMC- IES SIVERA FONT

ACTIVITAT NÚM.4.4: Comentari de GATTACA

Q.1. Comenta la relació del següent text amb el contingut de les idees desenvolupades a la pel·lícula SOM GENS I AMBIENT (per Héctor Ruiz)
En el genoma estan escrits els fonaments de qui som. Com a espècie, el genoma ens parla d’on venim i d’on anem. Com a individus, ens precisa d’on venim però no pot dir-nos on anem. El que sí que determina és fins on podem anar.
El genoma d’un individu conté tots els gens que descriuen com serà físicament aquest individu. Si estem d’acord amb la visió mecanicista de la realitat pròpia de la ciència actual, la ment d’un individu, producte de les seves xarxes neuronals, també queda determinada pels gens. Per …ver más…

Aquests són bessons genèticament idèntics (clons naturals); tanmateix, són persones diferents que viuen experiències diferents i que poden arribar a desenvolupar personalitats molt distintes en funció d’aquestes. Fins i tot poden arribar a ser físicament diferents.
Cal recordar que l’evolució biològica no té sentit sense el context de l’ambient. Segons la llei de la selecció natural, una població conservarà les mutacions genètiques (noves característiques) que resultin més favorables per sobreviure en un ambient determinat.
L’acumulació de mutacions dóna lloc a les divergències entre espècies.
Per què el genoma ens diu fins on podem arribar? Les nostres potencialitats màximes estan escrites al genoma. Si el genoma diu que la màxima alçada a la que podem arribar

Desam RG

1

2 és 1’70 metres, no passarem d’aquesta alçada encara que portem una vida d’allò més sana. Si en el nostre genoma no està escrita la destresa necessària perdibuixar bé, mai aconseguirem ser grans dibuixants. Aquí entrem en el camp dels anomenats dons. I els dons són genètics. L’entrenament, factor ambiental, permetrà a posteriori desenvolupar al màxim les capacitats genètiques. És obvi que el genoma no ens pot dir fins on podem arribar a la vida en general (que li diguin a Bush, sinó!). Si un nen neix amb SIDA (factor ambiental), no serà pas el seu genoma el que tingui la darrera paraula (excepte en alguns casos)...
Aquesta discussió ens obliga