CRÍTICA D’UN TEXT ETNOGRÀFIC:
“Sóc fill dels evuzok: la vida d’un antropòleg al Camerun” de Lluís Mallart

RESUM I CRÍTICA - IDEES PRINCIPALS: “Sóc fill dels evuzok” sorprèn (almenys a mi), des de les primeres pàgines per la forma tan atractiva en que Mallart narra la seva vivència personal. Els dos primers capítols potser són poc científics, però són imprescindibles per endinsar-nos plenament en l’experiència que va viure durant vuit anys. Els primers contactes de Mallart amb una realitat cultural totalment diferent de la Barcelona de la qual provenia, i la dicotomia entre el seu treball inicial de missioner (la religió al cap i a la fi va ser la mitjancera entre Mallart i l’Àfrica!) i el nou paper d’etnògraf, van fer reflexionar i …ver más…

Un altre tema directament relacionat amb l’evu, és el de la medicina. La medicina tradicional evuzok no pot abordar-se com un camp completament autònom, sinó que forma part de sistemes simbòlics més amplis (per exemple, el concepte de l’evu) emmarcats en contextos particulars. Mallart fa un recorregut, des del plànol més visible i quotidià de la medicina fins al més amagat. És així com descobrim la pluralitat de sistemes mèdics: la medicina occidental i la medicina tradicional, i dins d’aquesta, la medicina domèstica (la més visible i feta de dia, que es fa càrrec de les malalties autòctones) i la medicina per tractar les malalties autòctones nocturnes (la més secreta). He de comentar que és sorprenent com els evuzok feien ús de la medicina occidental i de la pròpia i escollia el tractament que millor els hi convenia. I en molts casos, durant la lectura del llibre, m’he sorprès a mi mateixa pensant en les reticències que tenim el món occidental en fer ús de recursos que no són pròpiament nostres. Ben al contrari que nosaltres, els evuzok no tenien por de la medicina occidental, s’enriquien dels coneixements dels blancs, els