En la primera part del capítol “La meva identitat, les meves pertinences”, corresponent al llibre de l’escriptor francolibanès Amin Maalouf titulat “Les identitats que maten. Per una mundialització que respecti la diversitat”, l’autor ens parla sobre el concepte que té d’identitat. Segons Maalouf la identitat està formada per múltiples pertinences (la tradició religiosa, la nacionalitat, l’ètnia, la professió, la família, la classe social, la ideologia política, etc.). Aquestes pertinences que formen la nostra identitat s’activen a partir de les relacions amb els altres (relacions interculturals) i el sentit d’aquesta activació està en funció del context social, cultural i polític d’un determinat moment històric. Seguint aquesta mateixa …ver más…

Maalouf diu que “cadascú és modelat, voluntàriament o no, pels seus, els quals el formen, li inculquen creences familiars, ritus, actituds, convencions, la llengua materna, és clar, i també terrors, aspiracions, prejudicis, rancúnies, així com diferents sentiments de pertinença i de no pertinença”(pàg.35). En aquesta línea, Lévi-Strauss afirma que les aportacions culturals presents al món es deuen a circumstàncies geogràfiques, culturals, socials, històriques, etc., És a dir, es deuen al context on es desenvolupa l’individu i també a l’aprenentatge que es rep del context.

Si ens remetem a l’exemple anterior, el iugoslau musulmà que està orgullós de ser-ho i afirmar-ho al 1980, durant la guerra només hagués dit que era musulmà, eliminant de les seves pertinences la iugoslava, degut a la guerra i a la pressió dels altres ciutadans. En aquest punt Maalouf ens aproxima a dues formes extremes de relació intercultural proposades per Pierre Clastres, concretament del genocidi –la voluntat d’exterminar una minoria racial- i de l’etnocidi –la voluntat d’exterminar una cultura. En aquest sentit estaríem parlant del concepte d’aculturació, on el desenvolupament d’una civilització queda empobrit perquè una cultura es considera superior a totes les altres.

L’autor fa una reflexió sobre un determinat tipus d’identitats, aquelles identitats que ell anomena “identitats assassines”, les quals funcionen a través de diferents mecanismes