I com que la Política se serveix de les altres ciències pràctiques, i com que a més estableix lleis sobre què cal fer i de què cal abstenir-se, el fi d'aquesta ciència englobarà els fins de les altres; d'on es dedueix que el fi de la Política serà el bé pròpiament humà. En efecte, fins i tot si hi ha identitat entre el bé de l'individu i el de la ciutat, amb tot és una tasca manifestament més important i més perfecta la de conèixer i salvaguardar el bé de la ciutat; perquè el bé és segurament una cosa estimable fins per a un individu sol, però és més bell i més diví aplicat a una nació o a ciutats.
ARISTÒTIL. Ètica a Nicòmac. Quan es compara Aristòtil amb el seu mestre Plató es comú fer afirmacions com les següents:
1. Aristòtil va …ver más…

Infravalora aleshores allò sensible perquè pertany al món material i les coses no són res més que aparences, però no realitats

3. L'actitud més realista d'Aristòtil enfront de l'idealisme platònic.
Expliqueu amb les vostres paraules com enteneu aquestes quatre afirmacions.
Jo entenc que Plató i Aristòtil tenen una cosa en comu i és que la realitat està formada per dos principis bàsics, un d'actiu i intel·lectual i un altre passiu i material. El principi bàsic constitueix, en tots dos autors, l'essència de les coses. En en el cas de Plató el principi actiu són les Idees, en el cas d' Aristòtil ho són les formes. La diferència entre els 2 punts de vista, recau en el grau d'independència que li atorguen a les idees en el cas de Plató o a les formes en el d'Aristòtil.Les idees no pertanyen a aquest món sensible i material en què vivim, sinó que provenen d’un món superior i modèlic; d’un món perfecte i de caràcter diví. Segons Plató, la idea té una entitat superior a la de qualsevol de les coses del món sensible en què vivim. Les idees són els models intel•ligibles de les coses, són perfectes i immutables i només s’arriba a elles a través de la raó.Les idees, doncs, són per a Plató la font del coneixement veritable.
Segons la concepció platònica aquesta unió constitueix dos