Comentari de text

El poema que he triat i que més tard comentaré, és el de “l’emigrant”, poema força conegut de Jacint Verdaguer, un dels poetes catalans més importants. Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles (Osona) el 1845. El 1855 comença els estudis al Seminari de Vic, on hi estudia durant quinze anys. El 1870 és ordenat sacerdot, en comptes de ser enviat a Barcelona a ampliar estudis, és destinat a una petita parròquia a Vinyoles d'Orís. En cap moment deixa de dedicar-se a la poesia on treballa sobretot en el poema èpic “L'Atlàntida”. El 1877 acaba d’escriure “l’Atlàntida” i guanya els Jocs Florals amb ell. Seguidament aconsegueix un èxit immediat. Aquesta obra marca un punt a la seva vida, i és a partir d’això que comença la …ver más…

Aquest sentiment l’expressa cap a la natura, perquè és una cosa que aprecia molt de Catalunya, i s’acomiada d’aquella terra per sempre pensant que ja no hi tornaria mai més. A la tercera estrofa, es pregunta a partir de exageracions, que on trobarà el bon clima que hi ha a Catalunya, que diu que és el més pur que hi ha. Diu que no veurà ni els cims de Montserrat, ni Barcelona amb la seva catedral, que ell la troba tant preciosa. Segueix el sentiment d’enyorança i de tristesa perquè ell pensa que no tornarà mai més. I finalment compara les joies d’una corona amb els turons de Barcelona comparant-ho com una cosa divina de la creació. I per acabar a la última estrofa s’acomiada de la seva família, tenint en compte que ell creia que no els tornaria a veure més. També ens explica on descansa en pau la seva mare i expressa el desig de ser enterrat juntament amb ella i amb la seva pàtria, Catalunya. I acaba dient que quan està al vaixell, veu com es va allunyant de la seva terra, i s’entristeix i diu que el tornin a la seva pàtria, que és on vol morir.

Comparant-lo amb altres poemes com “vora la mar” o “los dos campanars”, es veu que Jacint Verdaguer dona molta importància a la seva terra, a la seva pàtria, a tot el que envolta Catalunya. I també en un moment o altre es pot veure un sentiment de tristesa o enyorança en els poemes de Jacint Verdaguer.

Aquest poema també ha estat