TREBALL SOBRE Bearn o la sala de les nines, de LLORENÇ
VILLALONGA

1. Llorenç Villalonga no va acabar d’acceptar la reducció del títol a Bearn que es féu en les primeres edicions catalanes. Per què penseu que per a l’autor era tan important que en el títol aparegués també la sala de les nines?

L’ESTRUCTURA
1. El sumari de Bearn o la sala de les nines ens dóna l’esquelet de l’estructura externa de la novel·la. Copieu aquesta informació al quadre següent:
Parts

Títol

Capítols

Pàgines

2. En els quadres següents hi ha descrits els fets més importants de cada capítol.Completeu els 10 que hem deixat buits:
Capítol
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20

Primera Part
Descripció de l’espai i dels personatges
Descripció de Bearn …ver más…

Recordeu quins són? 4. Un altre recurs molt utilitzat en aquesta novel·la és l’avançament de fets a través d’afirmacions gairebé profètiques que fan en algun moment tots els personatges, especialment don Toni, com si ells, igual que el narrador, també coneguessin el futur. Rellegiu el final del capítol 4 de la primera part i anoteu totes les «profecies» que hi apareixen:
Exemple: Fins i tot, si la meva mort no fos “correcta”...
1. ___________________________________________________
2. _____________________________________________________________
3. _____________________________________________________________
5. Una altra mena d’avançaments són els elements premonitoris, elements casuals que tindran importància posteriorment perquè formaran part de l’argument. A vegades són molt clars i d’altres no tant. Llegiu els fragments següents, situeu-los en la novel·la i digueu de quines accions posteriors es poden considerar premonitoris:

¿Vostè ha sentit parlar de telèfons? S’han fet experiments molt notables. Igual que de globus. Des que sa marquesa del Châtelet pujà en globus companyada de Newton...

He reparat -replicà dona Maria Antònia-,que du una medalla penjada amb una cadena d’or.

En el llibre VIII de les Metamorfosis quan Júpiter vol premiar Filemó i Baucis que l’han socorregut creient-lo un captaire, els dóna un mateix final i els transforma en arbres perquè arrelin plegats a un