Antropòlegs sense cultura?
Fitxa tècnica: Quaderns de l’Institut Català d’Antropologia, 2003 , num: 19 . Josep Martí
Josep Martí es un antropòleg que es va doctorar a la universitat de Marburg l’any 1985 i actualment desenvolupa treball d’investigació en la Institució Milà i Fontanals del CSIS (Barcelona). Els seus principals temes de investigació es basen en la etnicitat, las creences i antropologia de la musica.
Aquest text va ser escrit l’any 2003 e inclòs dins el numero 19 de la revista Quaderns de l'Institut Català d'Antropologia . Que es una revista anual que publica monografies sobre temes antropològics com la recerca etnogràfica i debats socials contemporanis.

L’autor Josep Martí en aquest text ens parla sobre el …ver más…

El tercer problema que analitza Josep Martí es la cultura en sentit etnocràtic, per a l’autor es molt freqüent que la gent associï una cultura a una nació, una ètnia o un país sense tenir en compte a l’individu, i ell raona que hi ha altres factors mes importants com podrien ser la religió la professió l’edat ... ell mateix fa una reflexió amb exemples interesants com el del Pa amb tomàquet o la conducció d’un Mercedes que son aspectes que es troben dins de la nostra cultura però que alhora no tots els individus actuen de forma igual, per això pot conduir a error generalitzar i tenir una mirada etnocèntrica.

L’últim assumpte que tracta es realment molt interesant ja que ell parla de diferents exemples de individus que no volen seguir una cultura que aparentment es la que segons un punt de vista erroni es la que tindrien que seguir per tradició. En Josep Martí ens mostra com la societat canvia constantment i per això no es pot quedar estancada en un passat que no els hi convé. Aquesta afirmació porta a un punt de reflexió a l’autor que mostra exemples on la tradició es mes forta que la opinió dels individus, per exemple la població basca d’Irun que no deixa participar a les dones en la desfilada de les festes de San Miguel, argumentant que en la tradició mai les dones han participat en aquesta festa.

Com a conclusió Josep Martí fa una reflexió i intenta contestar totes aquelles preguntes que ell s’ha anat formulant al llarg de