RESUM LA MÀ DE NINGÚ
Durant aquest tres dies ens conten la vida paral·lela de certes persones o inclòs es pot dir de famílies. Tot i que al principi pareix que no tinguen res a veure cap de les histories que ens conten, a la fi del llibre t’adones que tots tenen una relació amb els successos que ocorren durant tota la novel·la.
Al començament tot és molt misteriós, sense saber ben be per on van els tirs. Però acabes comprenent-lo tot i la historia queda de la següent manera: un senyor anomenat, o que millor dit es feia anomenar Doctor Jean-Luc Papillon, en realitat era un metge albanès sent el seu nom real Dorian Salihi. Durant la guerra de Kosovo, aquest estava en
Paris, on va conèixer a Brousse. Aquest li va oferir tornar a …ver más…

Així que aquesta sempre deia que no tenia filla. El de la mare era
Pontzamparc. Aquesta senyora va allotjar a Brigitte Leblanc (va fer cap al castell ja que li va ser infidel al seu marit amb el fill d’aquest).
A la fi el metge Dorian va quedar empresonat i traicionat pel seu amic Brouse. Moussa va ser salvat pels policies i va trobar a la seua germana. André va deixar al camp i se’n va anar a viure a la mar per complir el desig de la seva dona de tornar al poble on va nàixer. Els policies van trucar al castell on vivia la senyora Pontzamparc per comunicar la fatídica notícia i a la senyora Brigitte li comuniquen que el seu marit es suïcida.

OPINIÓ PERSONAL
Llibre al meu parèixer amb una estructura un poc estranya. Mai havia llegit un llibre d’aquest estil, és a dir, ens conta de manera paral·lela la vida de certes persones que a la fi tots tenen una relació i no ben be positiva. Fins ací tot correcte. Però a banda, i és ací on trobe la estranyesa de la novel·la, tota la historia és porta a terme tan sols en tres dies i ens van narrant tant els dies anteriors com els posteriors, van barrejant-los durant tot el llibre. Tot i que al principi, en la meua opinió, era un poc marejador, ja que anava contant els fets, sense seguir un guio temporal, és a dir, anava contant-nos la historia anant avant i arrere en el temps, però hi havia voltes que ben be no sabia