Parcial 1 economia
Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles
Del temps antic i, a l’acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.
De matí em plau, amb fèrries tenalles
I claus de tub, cercar la peça llosca
A l’embragat, o al coixinet que embosca
L’eix, i engegar per l’asfalt sense falles.
I enfilar colls, seguir per valls ombroses,
Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell!
Em plau, també, l’ombra suau d’un tell,
L’antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell:
M’exalta el nou i m’enamora el vell.
Comentari
Introducció:
Localització
“Em plau d'atzar...” de J. V. Foix, pertany al recull …ver más…
Comprèn el darrer vers de la tercera estrofa i els dos primers versos de la darrera estrofa: En el darrer vers del primer tercet i el primer de l'últim tercet ens torna a expressar el seu gust pel món tradicional a través d'una imatge tranquil·la (“em plau, també, l'ombra suau d'un tell”) i l'estil pictòric antic (“l'antic museu, les madones borroses”) sense deixar de banda el gust per l'estil pictòric modern, trencador, provocador: (“I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell”).
El darrer vers actua a mode de síntesi de tot el poema: “M'exalta el nou i m'enamora el vell”.
Llengua i to:
Foix era, segons les seves pròpies paraules, “un investigador en poesia”, però partia del fet que la tasca d'escriure havia de ser metòdica i s'havia de partir de la tradició, en el seu cas i com a poeta català, dels poetes medievals. En aquest sentit, Foix és el continuador de Llull i March però alhora fa un ús genuí i popular del català. Destaca per la seva rigorositat lingüística que ell entenia com una responsabilitat civil, a més de literària.
Recursos:
Les figures retòriques que més abunden són els encavalcaments (l’estructura de la frase no coincideix amb el vers, és a dir, comença en un vers i acaba amb un altre): v.6-7-8“cercar la peça llosca /A l’embragat”, “o al coixinet que embosca /L’eix”.
Epítet: “fèrries” tenalles (v.5)
Enumeració: ...Em plau, també, l'ombra suau d'untell/l'antic museu, les madones borroses/i el pintar extrem d'avui