El model d’orientació i intervenció col•laboratiu es tracta del model d’OIP (orientació i intervenció pedagògica) més influent en l’última dècada, i és el que s’ha basat en la majoria de les reformes educatives iniciades a l’àrea de països hispanolusitans. Aquest model es fonamenta en el constructivisme, on és el propi alumne qui aprèn a aprendre, i consta de 4 dimensions: bases epistemològiques, finalitats de la seva intervenció, àmbits d’intervenció i relacions professionals.

Pel que fa a la primera dimensió, hi ha 4 bases epistemològiques per entendre el binomi ensenyament-aprenentatge des d’aquest model: procés de culturització, contextualització, mediació i consecució d’autonomia. L’objectiu de les quals és millorar els processos …ver más…

L’objectiu final d’aquestes relacions és aconseguir de manera gradual una autonomia més gran dels professors i de tota la comunitat escolar per a prendre decisions sobre com afrontar els problemes que es puguin produir a l’aula, de manera que no existeixi una dependència del psicopedagog per a la resolució dels problemes. Per això, es tracta d’aconseguir que la relació entre assessor-assessorat no sigui dependent sinó que sigui de col•laboració, així gràcies a la cooperació i relació de confiança, fa que s’intervingui de la millor manera possible, afavorint que la comunitat educativa sigui autònoma en la pressa de decisions.

Com a conclusió, es podria dir que el model col•laboratiu potencia la iniciativa, la creativitat i el treball en equip per compartir junts la responsabilitat de la tasca d’educar; la relació és simètrica permetent una major adequació al context; ajuda a millorar l’ensenyament i a perfeccionar la tasca educativa; l’assessor té més autonomia i fomenta centres oberts i un funcionament comunicatiu entre els professionals de l’escola.
Tot i això, s’ha de tenir en compte que els alumnes estan immersos dins diferents dimensions que els fan ser i actuar d’una manera determinada, per