1. L'àmbit de la racionalitat teòrica
1. Racionalitat teòrica i racionalitat pràctica: Entenem per raó la facultat i acte d'explicar, argumentar i justificar sobre quelcom. Distingim entre raó teòrica (contemplació i coneixement de la realitat) i raó pràctica (segons Kant orientada a l'acció, a l'ideal moral; segons Aristòtil la raó prudencial). Per tant la filosofia associarà la racionalitat teòrica reflexionarà sobre la contemplació i la racionalitat pràctica a com orientar l'acció humana.
2. La filosofia com a racionalitat teòrica: La recerca d'allò que és i no pot ser d'altra manera. Procura conèixer la realitat amb la major veritat i rigor possibles. La gnoseologia (o teoria del coneixement) serà la que ens marcarà les pautes i …ver más…

Cal partir dels prejudicis (constitutius de coneixement) per entendre la realitat. 3. I què és la veritat?
1. Origen de la paraula "veritat": En grec vol dir "allò manifest"(descobriment) com a contrari a pseudos (encobriment). En llatí "veracitat" (rigor en parlar) com a contrari d'engany. En hebreu expressa "confiança" (allò que esperem d'algú). Les tres configuren el terme "veritat" per la tradició europea.
2. La veritat com a objectiu del coneixement: Volem arribar a la veritat, a la certesa però hi a diferents propostes i criteris per arribar-hi. Els veurem tot seguit.
3. Estats de seguretat respecte la veritat: A partir de Descartes podem dir que el coneixement és cert o fals. De la nostra seguretat davant la veracitat distingim entre: ignorància (desconeixement sobre quelcom), dubte (no podem afirmar un judici davant igualtat entre raó favorable i raó contrària) i certesa subjectiva (sense possibilitat d'equivocació). Caldrà, doncs, trobar enunciats i criteris que basin la nostra veritat.
4. Criteris de veritat: Són aquells que ens comporten seguretat en els enunciats:
4.1. Autoritat: L'afirmació prové d'algú que coneix la matèria i l'acceptem.
4.2. Tradició: S'accepta per perdurar en el temps i pel suport popular.
4.3. Correspondència entre pensament i realitat: Busquem experimentalment la correspondència entre el que és i el que es diu.
4.4. Coherència lògica: Sense