Patricia Mayayo, (2003), Historia de mujeres, historias del arte. Madrid. Cátedra. Col. Ensayos Arte Cátedra. 291 pàgs.

Introducció

Què pot voler dir fer una història de l’art en la qual artistes masculins i femenins siguin tractats de forma igualitària? Es tracta només d’incorporar, de tant en tant, alguna dona artista, en el panorama dominat pels homes artistes de la història de l’art occidental? O bé de tenir present les contribucions de les estudioses de la història de l’art a aquesta disciplina? Per què la majoria d’estudiants d’art són dones i, en canvi, la majoria de professors d’aquesta especialitat són homes? Estan condemnades les dones que fan o estudien art a la invisibilitat professional?

Per què en els estudis …ver más…

Llavors vaig decidir que era millor no intentar-ho senzillament. Tenia la impressió que l’escena artística pertanyia als homes i que d’alguna manera estava envaint el seu territori. Així, feia el treball i després l’amagava. Em sentia més còmoda amagant-lo. Per altra banda, mai vaig destruir res. He guardat fins el darrer fragment. Avui en dia, no obstant, estic fent un esforç per canviar”.

Marie-Laure. Bernadac i Hans-Ulrich. Obrist (eds.) (1998), Louise Bourgeois. Destruction of the Father, Reconstruction of the Father. Writings and Interviews, 1923-1997. Londres. Violette Editions, pàgs. 112.

Si alguna cosa hem après del plantejament feminista és que no existeixen discursos ideològicament neutres: sempre es parla des d’una determinada posició condicionada per factors culturals, socials, polítics i personals. Cal subministrar sempre al lector, espectador o oient la informació necessària sobre les limitacions del punt de vista sobre el que un es situa: és el supòsit elemental de qualsevol perspectiva crítica. Desconstruir els punts de vista parcials que s’amaguen rere la pretensió d’universalitat dels discursos històrico-artístics dominants és una de les tasques necessàries a realitzar; però, alhora, posar també de manifest la pròpia