EL NEXO MANO-PENSAMIENTO-LENGUAJE
Wilson, F.R (2002): La mano. De cómo su uso configura el cerebro, el lenguaje y la cultura humana, Colección Metatemas, Tusquets, Barcelona.

BERTA VÍLCHEZ GARCIA
Antropologia pedagògica.
1r Pedagogia. Universitat de Barcelona.

Contextualització:
L’autor del text reflexiona sobre els problemes que hi ha a l’hora d’enllaçar algunes idees bàsiques sobre els orígens de la intel·ligència humana.
La comunicació humana inclou una àmplia gamma de signes socials que qualsevol pot interpretar. Els animals també recorren al “llenguatge corporal” per expressar intencions sobre qüestions bàsiques com l’aliment, l’aparellament, el territori, etc.

Els codis i símbols del llenguatge humà estan establerts per …ver más…

La tesi principal de Donald és l’aparició de l’Homo Erectus fins 200.000 anys abans de la nostra era. No es sap quan es va produïr el canvi que va permetre l’oposició cubital, però a finals d’aquest període, l’Homo Erectus exhibia un comportament avançat.
Varen ser l’increment de la capacitat craniana i l’adquisició de la parla el que va donar origen a l’Homo Sapiens.
L’Homo Erectus aconsegueix perfeccionar la cultura mimètica (provinent de la mimesis, que és la capacitat de produir actes conscients, auto-iniciats i representacionals que són intencionals), habilitat que es dóna per compartir coneixements sense que els membres del grup hagin de reinventar-los.

La fabricació d’eines és la base cognitiva del llenguatge. El llenguatge gestual es va emprar per a la comunicació.
La parla i el gest es solapen i reforcen mútuament en el llenguatge humà. El llenguatge formal es basa en la parla, que és el resultat de la convergència evolutiva de l’avenç en la capacitat cognitiva, dels articuladors de la parla i de les estructures neurals d’evolució recent.

En quan a Plotkin, per a ell el coneixement és qualsevol estat d’un organisme que comporta una relació amb el món. El procés evolutiu és indiferent a aquest, però no a l’estabilitat i a la longevitat dels seus gens, els gens miren per si mateixos. Cada nova combinació de gens pretén ser una còpia fiel.

Ens parla de l’”heurística primària” que és el mecanisme genètic