En quina part del cel, en quina idea fou el model que la Natura hagué per fer un rostre tan bell, pel qual volgué mostrar ací baix allò que allà dalt crea?

Quina nimfa a les fonts, o quina dea pel bosc tan rulls d’or fi mai va desfer?
Quan algun cor tantes virtuts tingué?
Si m’ha de dur la mort la que més pera!

Cercant beutats del cel, debades mira el qui els ulls d’ella mai no va esguardar, llavors que suaument els clou o els gira.

Ni sap com l’amor sana i pot matar el qui no sap com dolçament sospira, com dolça riu, i és dolça en el parlar.

Sonet de PETRARCA (Dedicat a Laura)

Aquest sonet pertany a Francesco Petrarca que neix a Arezzo el 1304, fill d’un notari florentí exiliat. Estudia a Montpeller i Bolonya, i …ver más…

En el segon vers: ‘’... fou el model que la Natura hagué...’’
Si ho relacionam d’una manera general amb l’època trobam una relació, durant aquest període la natura, es presenta d’una manera idealitzada, s’exalta en el conjunt d’una nova sensibilitat que tendia a valorar la percepció i el món de la sensació. Per això s’utilitzaren tòpics que vèiem en la literatura clàssica: l’ubi sunt, el carpe diem o el locus amoenus.

En conclusió podríem dir que el poema pertany a Petrarca, el trobam dins la seva obra, El Cançoner que conté 366 poemes (317 sonets, 29 cançons, 9 sextines, 7 balades i 4 madrigals). El tema principal és l’amor platònic per Laura (el sentiment de l’home va més enllà del desig carnal).
Petrarca mostra un amor apassionat i idealitzat que el porta, a aprofundir els seus sentiments i expressar-los amb un refinament que, com sabem, constitueix el model dels seus seguidors. Uneix harmonia i equilibri amb un estil precís ple de subtilitats. I pot arribar a utilitzar fins i tot algunes metàfores que donen una bellesa artística a l’expressió dels sentiments.
Ens trobam en una època ( segles XIII i XIV) on es presenten una crisi de valors que anuncia la cloenda d’una etapa de la història i el començament d’una altra; l’ Humanisme, un corrent ideològic que impregnà una nova etapa històrica: el Renaixement, el tornar a néixer, el reaparèixer