LA TEORIA DE LA SEPARACIÓ DE PODERS

Hi ha en cada Estat tres classes de poders: el poder legislatiu, el poder executiu dels assumptes que depenen del dret de gents i el poder executiu dels que depenen del dret civil. Pel poder legislatiu, el príncep, o el magistrat, promulga lleis per cert temps o per sempre, i esmena o deroga les existents. Pel segon poder, disposa de la guerra i de la pau, envia o rep ambaixadors, estableix la seguretat, prevé les invasions. Pel tercer, castiga els delictes o jutja les diferències entre particulars. Anomenarem a aquest poder judicial, i l'altre, simplement, poder executiu de l'Estat. La llibertat política d'un ciutadà depèn de la tranquil·litat d'esperit que neix de l'opinió que té cadascú de la …ver más…

NATURALESA DEL TEXT

Aquest text és un text històric extret del llibre de L’Esperit de les Lleis, és a dir que la naturalesa del text segons l’orígen és una font primària (l’autor va viure el moment en que es va escriure el text) i també històrica. Segons el seu contingut és un text jurídic, ja que parla sobre les lleis d’un país o nació i sobre l’organització dels poders jurídics.

MARC HISTÒRIC

L’escrit es situa a l’any 1748, és a dir que és un text d’abans de la guerra de França de 1789, en la que van agafar aquest text com a pilar essencial del que demanaven i sobre el que volien implantar en el país. EXPLICAR CONTEXT** (ILUSTRACIÓ)

AUTOR

Està escrit per Montesquieu (1689-1755), un dels filòsofs ilustrats més important, rellevant i conegut sobretot per aquest llibre: L’Esperit de les Lleis. Montesquieu, procedent de França, després de la mort dels seus pares va viure amb el seu oncle. Quan aquest va morir va deixar-li com a herència el títol de baró i el càrrec de president del Parlament. L’Esperit de les Lleis va ser publicada com a obra anònima el 1748. S’inspirava amb el model polític d’Anglaterra en aquell moment: el parlamentarisme, on el Rei només té el poder executiu i el parlament el legislatiu (on hi ha la cambra dels comuns, que correspon a la representació ciutadana en la política). L’església Catòlica va prohibir aquest llibre,