Comentari de text:
Així com cell qui es veu prop de la mort, d’Ausiàs March

Aquest poema d’Ausiàs March és el número LXXXI de la seva obra i pertany al cicle de “Llir entre cards”. En aquest cicle, compost per trenta-cinc poemes, March dedica els seus poemes a la “dona Teresa”, la qual es converteix en la seva font d’inspiració del moment. Aquest poema no pertany a cap corrent literari en concret ja que March va crear la seva pròpia literatura basant-se en els seus pensaments i la seva filosofia.
Aquest poema és una cobla que consta d’una sola estrofa de vuit versos decasíl·labs amb rima ABBACDDC. Els versos són d’art major, amb rima consonant i masculina. Tots els versos tenen la cesura darrere la quarta síl·laba, …ver más…

A la tercera i última part, March continua utilitzant el “jo” líric i ens expressa la seva desesperació ja que no ha pogut aconseguir que la dama l’estimés. Se sent tant insatisfet que decideix publicar públicament l’orgull d’aquesta dama que tants mals li ha fet passar i que no vol estar amb ell. ________________________________________________
Trobem un paral·lelisme als versos tres i sis, “e veu lo lloc on se pot restaurar” i “e veig a vós, bastant mos mals delir”. En aquest paral·lelisme, March relaciona els conceptes de què, el lloc on el nàufrag es podrà salvar, i la mateixa dama, fan que el nàufrag i ell mateix estiguin en protecció i sense sofriments. És a dir, el lloc salvarà el nàufrag així com la dama salvarà al poeta.
En aquest poema, té importància el canvi de persona que es produeix en els versos quatre i cinc, canviant la tercera persona per el “jo” poètic. Cal destacar també la importància de la comparació que es fa servir en el mite del nàufrag, és a dir, la comparació que s’estableix entre l’amor a la dama i els perills en la mala mar.

-----------------------
Així com cell qui es veu prop de la mort, corrent mal temps, perillant en la mar, e veu lo lloc on se pot restaurar e no hi ateny per sa malvada sort, en pren a me, qui vaig afanys passant e veig a vós, bastant mos mals delir: desesperat de mos desigs complir, iré pel món vostre ergull recitant.

Tal com aquell qui es veu prop de la mort,