QÜESTIONARI CAFÈ DE LA GRANOTA
Geografia
B. Fes un mapa prou detallat que reculli les poblacions que s’esmenten als contes, en especial les que hi ha al camí que va de Lleida a Mequinensa, i al que va, Ebre avall, de Mequinensa a Tortosa.

D. A El Cafè de la Granota s’esmenten poblacions amb els seus noms reals (Lleida, Fraga, Tortosa...), mentre altres (Vallperdiu...) són fruit de la imaginació de l’autor. Mira, després de consultar un atles o enciclopèdia, de fer una llista amb els topònims reals i una altra amb els noms imaginats per Jesús Moncada.
Reals: Lleida, Fraga, Tortosa, Pedret, Flix, Balaguer, Xerta, Tivenys, Terra Alta, Miravet, Ascó, Tarragona, Faió, Gandesa, Benifallet.
Imaginats: Vallperdiu, …ver más…

Va haver d'actuar Zeus per alliberar la Mort, rebent així Sísif la seva sentència de mort. Sísif va dir a la seva dona que quan morís no portés a terme els seguicis fúnebres. La seva dona així ho va fer i quan Sísif va arribar a l'infern es va queixar a Hades del que havia fet la seva família i li va demanar que li concedís el desig de tornar a la terra per dir als seus familiars que havien de fer. Hades li va concedir aquest desig a condició que tornés aviat. No obstant això, Sísif, al veure la innocència divina, va presumir al món real del que havia passat i no va tornar en molt de temps. Per aquest acte tan insolent els Déus van condemnat a Sísif a empènyer sense parar una roca fins al cim d'una muntanya i, al final del camí, la roca sempre queia fins el principi del trajecte i Sísif havia de fer-ho tot un altre cop. Els Déus havien pensat que no hi ha càstig més terrible que el treball inútil i sense esperança .
Caront (“Senyora Mort, carta de Miguel Garrigues”): Es creu que va ser fill dels déus Èreb i Nix. Segons la mitologia grega Caront és el barquer encarregat de transportar les ànimes dels morts a través de la Llacuna Estígia fins al regne de l’inframón governat per Hades. Rebutjava a aquells difunts que no podien pagar el peatge ja que no havien estat enterrats amb una moneda a la boca.
En les obres clàssiques se li descriu com un ancià alt, prim amb barba i cabells blancs i amb flames als ulls.