Alfred schütz i les realitats múltiples.(en català)
2566 palabras
11 páginas
Pol Gabarró Cistaré.Alfred Schütz i les realitats múltiples.
Resum: Aquest breu estudi esta pensat com una aproximació a la Teoria de les realitats múltiples de Alfred Schütz(1899-1959) filòsof i sociòleg austríac que inaugura l’anàlisi fenomenològic de la societat servint-se de la tradició fenomenològica de E. Husserl i dels conceptes de subuniversos simbòlics del pragmatista W. James i del de atenció a la vida del vitalista H. Bergson entre d’altres. L’estudi se centra en el concepte de actitud natural com a transfons del Món de la vida (Lebenswelt) en el que queden emmarcades les múltiples realitats o províncies. La aproximació a la Teoria de les realitats múltiples del deixeble del també sociòleg G. Simmel resta clarament oberta …ver más…
És així com el subjecte pot corroborar mitjançant la reciprocitat de perspectives, producte de la paritat de criteris de confrontació amb el món i la realitat del seu mateix grup social, les seves experiències pròpies i directes del món.
“ Nuestra relación con el mundo social se basa en la hipótesis de que, a pesar de todas las variaciones individuales, nuestros semejantes experimentan los mismos objetos de una manera sustancialmente similar a nosotros, viceversa, y también que nuestro esquema de interpretación y el de ellos muestran la misma estructura típica de significatividades. Si se desploma esta creencia en la identidad sustancial de la experiencia intersubjetiva del mundo, queda anulada la posibilidad misma de establecer la comunicación con nuestros semajantes”
A. Schütz1974:139)
Mentre funciona la raó mundana, és a dir, mentre la actitud natural rep respostes positives (esperades o comprensibles) el subjecte seguirà donant credibilitat i caràcter objectiu a aquestes experiències, ja que no hi ha contradicció que faci dubtar de tals raons. El fenomenoleg veu en aquesta estructura aparent d’objectivitat, el resultat de certs mètodes que utilitzen els subjectes per definir i confirmar la estabilitat de l’entorn, essent aquesta la base de la creença del caràcter incorregible d’allò real. El món social es presenta com l’escenari obvi i