Perquè una e-Administració? (página 2)

Com es pot promocionar i/o propiciar aquesta nova
orientació? Evidentment no existeix una formula
màgica que pugui solucionar tot d’una aquesta
necessitat. S’hauran d’establir un seguit
d’accions que ens ajudin a apropar-nos al màxim als
objectiu.

n aquest sentit, intentaré, d’una manera
segurament agosarada, proposar unes quantes actuacions que, al
meu parer, ajudarien a donar un nou impuls a la nostra
Administració Pública, intentant a la vegada ajudar
a canviar la dinàmica que fins ara l’ha
marcat.

• La primera d’aquestes accions hauria de partir
  de la vessant més política del
  problema. Cal un clar replantejament del que representen les
  polítiques de descentralització, incloent-hi les
  autonomies polítiques. S’hauria de fer un
  reenfocament cap a la millora de l’oferta
  d’un servei de qualitat al ciutadà. S’ha de
  propiciar doncs, un pacte polític
  d’alt nivell, prioritzant un millor i més eficient
  servei públic. Per aquest motiu, s’haurien de
  crear grups pluridisciplinars, amb presència de totes
  les administracions, que ajudin a plantejar de la millor manera
  aquest objectiu. Aquest grups, haurien de tenir un
  inequívoc recolzament polític que ajudés a
  l’assoliment de les possibles iniciatives que es
  poguéssin plantejar.
• Impulsar la creació d’uns clusters o
  centres de desenvolupament d’experiències,
  centrades en aplicacions que ja han estat implementades amb
  èxit dins d’alguna administració
  pública.
  Dins d’aquests, s’haurien
  de potenciar la creació d’uns fòrums de
  discussió i anàlisi, tant a nivell presencial com
  virtual, on es debatrien les diferents necessitats i solucions
  i la prioritat d’aquestes. En aquests fòrums, hi
  haurien d’estar representats tots els nivells de
  l’Administració.
• Com a conseqüència de la creació
  d’aquests centres es crearia també, una
  Agència de Certificació d’Aplicacions de
  Qualitat.
• 1. La seva tasca es centraria en comprovar que un
     projecte en concret compleix els requisits necessaris per a
     poder-se
     aplicar en alguna administració, tenint així,
     el marge de seguretat i confiança que ens donaria
     aquesta certificació.
  2. L’Agencia de Certificació
     d’Aplicacions de Qualitat, subvencionaria les accions
     endegades, a partir d’aplicacions sota el seu segell
     de qualitat. Aquestes subvencions, comportarien el
     seguiment i control
     per part de l’Agència de Certificació i
     la designació d’un tutor del projecte, que
     seria membre dels clusters de desenvolupament.
  3. La mateixa Agència de Certificació,
     tindria funcions de representació i
     negociació davant de les grans multinacionals
     informàtiques, tant a nivell de software
     com de hardware i,
     a la vegada, davant les grans operadores de
     telecomunicacions (seguint l’exemple del consorci
     LocalRet a Catalunya (http://www.localret.es)).
     Aquesta funció, afavoriria una postura de
     força de les administracions, en el moment de
     negociar les condicions i els preus davant de les grans
     multinacionals i grans operadores, fet que provocaria un
     canvi en el paper que fins ara han fet moltes
     administracions, quedant subjectes als designis de
     poderosos grups, essent-ne el màxim perjudicat
     d’aquesta feblesa, el propi administrat.

  

  A aquesta bateria d’accions a emprendre, que
  tindrien com objectiu invertir l’actual
  tendència de les administracions a l’Estat
  Espanyol, haurien d’anar complementades,
  necessàriament, per una clara aposta pel foment i
  utilització del Programari Lliure.

  Aquesta aposta, a més del que representaria
  des del punt de vista econòmic, raó per ella
  sola prou important, portaria la introducció del
  concepte I+D a l’Administració, fet, ara per
  ara, poc corrent i que tindria que passar a ser, des de
  aquell moment, pràctica habitual. La cultura de
  la millora continua dels serveis a oferir a
  l’administrat, ha de passar per la utilització
  del Programari Lliure, com a fet normal pels empleats
  públics, tècnics i usuaris de la funció
  pública. En aquest sentit, caldria fomentar
  l’elaboració d’un "Llibre Blanc" per a
  la implementació del Software Lliure a
  l’Administració Pública.

  A la vegada, seguint l’estructura
  proposada anteriorment, caldria també la
  creació d’una Oficina o
  Entitat que vetllés per aquesta
  implementació, facilitant-ne el coneixement
  d’altres experiències reexides similars, tant a
  nivell estatal com internacional, ajudant i posant en
  contacte als diferents actors que les van fer
  possibles.

  

  L’últim, però no per això
  menys important dels punts que vull tractar, és la
  necessitat de donar veu i vot al ciutadà.

  Tots sabem que a nivell de discurs, el
  ciutadà surt contínuament però, quin
  és el seu veritable paper en tota aquesta
  "revolució"?, quin paper tindrà en el
  desenvolupament de l’e-Administració?

  No podem oblidar que el ciutadà que realment
  pot o vol fer us de les anomenades Noves Tecnologies per
  relacionar-se amb l’Administració, representa un
  percentatge molt petit del total de l’Administrat.
  Podem estar parlant del voltant del 15%. Que passa amb la
  resta? Un dels seus principals objectius ha de ser la de
  millorar la qualitat i l’eficiència del servei
  que el ciutadà rep. És per això que
  s’haurà de treballar de valent, principalment,
  en el que anomenem Back Office, o
  sigui, la part que el "client" no veu.

  L’Administració Electrònica ha
  de potenciar eines de comunicació entre les diferents
  administracions, agilitant així, tots els seus
  tràmits i donant sentit a la tantes vegades anomenada
  finestreta única. No es tractaria només
  de crear noves possibilitats per a que el ciutadà
  interactui amb l’administració, sinó que
  el que cal, és que, tot i utilitzant els mateixos
  canals que fins ara utilitzava (presencialment, per escrit,
  per telèfon….), l’eficàcia
  d’aquests es vegi clarament augmentada afegint,
  també, nous canals de comunicació com son
  Internet,
  la telefonia
  mòbil, etc.

  És en aquest punt que també caldria
  fer una clara aposta per la presencia del ciutadà en
  tot aquest procés i crear possibles eines per ajudar a
  assolir aquests objectius. Una d’aquestes podria ser la
  creació d’un Observatori del
  Ciutadà, que vetllés per la bona
  utilització dels recursos
  públics, dins de l’àmbit de
  l’administració electrònica, invertint en
  eines que ajudessin, veritablement, a desenvolupar aquesta
  nova Societat del Coneixement, fent de la comunicació
  administració-administrat, la principal raó de
  ser de les accions endegades per la mateixa
  administració. En aquest Observatori hi haurien
  d’estar representats tots els sectors de la societat,
  fomentant, a la vegada, les eines que ens facilitin un millor
  coneixement de l’opinió del ciutadà en
  aquest camp.

  Com conclusió, vull remarcar que cal una
  aposta clara cap a la racionalització en les
  actuacions que es porten a terme dins del
  l’àmbit de l’Administració
  Electrònica. Aquestes actuacions han de transcendir
  dels possibles condicionants polítics.

  Per assolir l’èxit caldria un pacte
  entre tots els actors que intervenen, amb l’objectiu
  d’afavorir, per sobre de tot, al
  ciutadà.

  Estic segur que encara estem a temps de canviar la
  dinàmica actual per un altre de la que TOTS ens
  sentiríem beneficiats. Cal, però, posar fil a
  l’agulla.

  3. Bibliografía

  GOMÀ, Ricard y SUBIRATS, Joan, 1998, Políticas Públicas en España. Contenidos, redes de actores y
  niveles de gobierno,
  Editorial Ariel, S.A.

  LÓPEZ. CASASNOVAS, Guillem (Director), otros
  autores, 2003, Los nuevos instrumentos de la gestión pública, Caja de Ahorros
  y Pensiones de Barcelona (Servicio
  de Estudios), Barcelona

  LÓPEZ-NIETO, Francisco, 1989, La Administración pública en
  España, Editorial Ariel, Barcelona

  MINTZBERG, H., 1992, El poder en las organizaciones, Editorial Ariel,
  Barcelona

  RAMIÓ, Carles, 1997, Poder i Conflicte a les
  Organitzacions Públiques, Diputació de
  Barcelona, Barcelona

  SINDICATURA DE COMTES DE CATALUNYA, 1994, Cap a una
  Administració Pública més Eficaç,
  Recull de ponències de les jornades Tendències
  i Evolució de l’Administració
  Pública en el Món Occidental : Recerca
  d’una Major Eficàcia. Barcelona, 10-12 de
  febrer, Sindicatura de Comtes, Barcelona

  VALERO TORRIJOS, Julián, El régimen
  jurídico de la e-Administración. El uso de medios
  informáticos y telematicos en el procedimiento
  administrativo, 2004, Ed. Comares , Granada

  NOTAS FINALS

  [1]
  – "Los "Premios TECNIMAP para Proyectos de
  Administración Electrónica" se darán a las
  mejores iniciativas de las Administraciones Públicas
  en materia de
  Administración Electrónica, esto es, de
  aplicación de las Tecnologías de la Información y las Comunicaciones (TIC) a la mejora de la
  prestación de servicios
  públicos.

  No premiamos planes, ideas, promesas…, sino
  servicios
  electrónicos en funcionamiento en la fecha de
  presentación de la candidatura. Y para que sean
  siempre proyectos novedosos, con una antigüedad no
  superior a dos años (el ciclo habitual de los
  TECNIMAP). Pueden concurrir a los Premios proyectos de
  cualquiera de las Administraciones Públicas".
  

  Ricard Faura i Homedes –

  Estos contenidos son Copyleft
  bajo una licencia
  de Creative Commons

  
  Pueden ser distribuidos o reproducidos, mencionando su
  autor, siempre que no sea para un uso económico o
  comercial. No se pueden alterar o transformar, para generar
  unos nuevos.

  http://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.0